Cerca en el blog

19 de desembre de 2015

Set anys de la fundació de Sobirania i Justícia



Primer logo i lema de Sobirania i Justícia el 2009



Ahir féu justament set anys de la publicació, el 18 de desembre de 2008, de l'escrit “Missatge en defensa de la independència de Catalunya” (1) que acabà esdevenint manifest fundacional i moment zero de Sobirania i Justícia. D'aleshores ençà el país ha experimentat una transformació política de gran calat. En els moments d'escriure aquestes ratlles l'independentisme disposa d'una majoria absoluta al Parlament de Catalunya obtinguda en les recents eleccions del 27 de setembre. La victòria de les forces polítiques amb un programa independentista, Junts pel Sí i la CUP, ha estat clara i inapel·lable en uns comicis on ha votat el 77,4% del cos electoral i que, per tant, mostren una radiografia nítida, i extremadament detallada, de les preferències polítiques dels catalans. Més de dos milions de simpatitzants independentistes, altament mobilitzats i disposats a mantenir la flama tant sí com no, constitueixen avui el segment polític majoritari amb un 48% dels vots, seguits a molta distància pels que opten per la preservació de l'statu quo (39%), o els que reivindiquen la celebració d'un referèndum sense decantar-se pel "sí" o pel "no" (11%).

Quan els fundadors de Sobirania i Justícia constituírem l'associació declarar-se públicament favorable a la independència podia resultar estigmatitzant. El corrent sociopolític central català, per bé que amarat d'un catalanisme robust, considerava aleshores la independència un projecte de tarannà utòpic, és a dir impossible de materialitzar, gens assenyat, i amb escassa capacitat per congriar majories socials al seu redós. D'aquí que decidíssim usar la frase, extreta del nostre manifest, “la independència és necessària i és possible” perquè esdevingués l'eslògan identificador de l'entitat. Malgrat que per aquestes dates ja existia una remor sorda i continuada a resultes de l'humiliant procés d'elaboració i promulgació de l'Estatut del 2006, els centres de decisió política i econòmica més influents del país ho fiaven tot, encara, a una potencial millora en el finançament autonòmic. I així va ser fins que, quatre anys després, l'Onze de Setembre de 2012 una manifestació gegantina féu girar, una vegada per totes, la truita. No és gens estrany que els membres més joves de la nostra associació, que viuen el seu independentisme amb tota naturalitat, pensin que els no tan joves exagerem en recordar amb angúnia l'expressió “sortir de l'armari", usada aleshores amb freqüència quan algú, amb una certa projecció social, gosava “confessar” públicament la seva adscripció independentista (2). Se'n fan creus, és clar.

Durant aquests set anys s'han esdevingut moltes coses, tant a Catalunya com al si de Sobirania i Justícia. La majoria bones. Són incomptables els moments dignes de memòria i valuoses les lliçons apreses enmig de persones excepcionals i d'ideologia diversa. Hi ha, però, el nom d'una que, per damunt de les altres, recordo amb especial afecte: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista eminent, i també president d'honor de Sobirania i Justícia fins al seu decés, succeït ara fa poc més d'un any.

Ens havíem presentat públicament el maig del 2009 en un acte a l'Ateneu Barcelonès que, com resta palès a l'hemeroteca, suscità molt d'enrenou i ressò mediàtic (3) i (4). Uns mesos després, el 27 de novembre, en el mateix auditori retérem homenatge al nostre president d'honor. El sociòleg i referent cívic Salvador Cardús pronuncià la conferència “Tenim país, volem futur”. Tot seguit, prengué la paraula el doctor Badia. El seu discurs, erudit però expressat amb un llenguatge planer i didàctic, delectà als assistents que omplien de gom a gom la sala d'actes de l'Ateneu. Usà paraules bellíssimes i precises, mercès, com és ben sabut, a un coneixement pregon del lèxic català. Brillà pel seu humanisme i estima envers la llengua, però, sobretot, mostrà una enorme confiança en l'avenir del país. De sobte, en el tram final de la seva al·locució, etzibà: “I ara diré aquest mot màgic, i immediatament vosaltres el repetireu tots amb mi. Tots el sabeu, si no no serieu aquí”. La perplexitat s'apoderà de la sala. Quin era aquest mot màgic al que es referia en Badia i Margarit? “Començo de moment jo sol i dic: IN-DE-PEN-DÈN-CI-A. I ara us hi afegiu tots amb mi...”. El públic, resolut, responent amb una sola veu a la demanda de l'orador, clamà: “IN-DE-PEN-DÈN-CI-A, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A(5).

Ara com ara aquests fets poden semblar d'allò més corrents, però estic en condicions d'assegurar que llavors, eren del tot inusitats. Només cal recordar que en aquells moments l'entitat més activa, la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD), liderada per Elisenda Romeu (presidenta) i Carme Forcadell (vicepresidenta), bressol de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), no era ni de bon tros una entitat explícitament independentista. Sortosament l'acte s'enregistrà. Hi ha, doncs, testimoniatge audiovisual. El llegat del professor Badia i Margarit és superb en molts ordres: el filològic, el lingüístic, l'acadèmic. A Sobirania i Justícia el recordem, a més, per haver estat exemple d'insubornable catalanitat, viscuda tothora amb serenor, però radicalment exempta de disfresses o pal·liatius.


(1) - Missatge en defensa de la independència de Catalunya - Sobirania i Justícia - 18 de desembre de 2008
(2) - Els exconsellers de Pujol surten de l'armari - Tian Riba, El Punt Avui, 18/05/2009
(4) - L'expresident Pujol es desmarca de l'associació Sobirania i Justícia - Notícies CCMA, 19/05/2009
(5) - Antoni Maria Badia i Margarit clou un acte de Sobirania i Justícia del 2009 clamant a la "independència" - ARA - 16/11/2014




El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats