Cerca en el blog

15 de juny de 2015

Acompleix l'estat de dret espanyol els estàndards de la UE?





Les arrels de l'estat de dret a l'esfera occidental són profundes. Es remunten, en els seus rudiments, a l'Anglaterra del 1688 quan la Revolució Gloriosa enderrocà el règim absolutista sustentat per la dinastia escocesa dels Estuards, i establí la primera monarquia parlamentària arreu. Els principis de l'estat de dret, que forjaren la democràcia liberal, prengueren cos després amb les Revolucions Americana i Francesa i germinaren definitivament amb els règims liberals del segle 19. Els seus mecanismes, però, no han deixat d'evolucionar des d'aleshores, al ritme amb què ho ha fet també l'ideal democràtic. L'estat de dret no és altra cosa que l'entramat procedimental que sotmet el poder estatal al control de la sobirania popular i assegura els drets individuals mitjançant l'observança de l'ordenament jurídic. Entès en aquesta accepció garantista, ha d'acomplir una sèrie de condicions ineludibles, entre elles una estricta separació de les funcions d'elaboració i execució de les normes. Dit altrament, que els òrgans legislatiu, executiu i judicial actuïn de forma rigorosament autònoma.

L'article 2 del Tractat de la Unió Europea es refereix a l'estat de dret com un dels valors insígnia que doten de sentit i cohesionen la Unió (1). També esmenta el respecte per la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets humans, inclosos els de les persones pertanyents a minories. Maastricht (1992) els havia consignat en el text del Tractat sota l'adscripció de “principis” (article 6). Posteriorment Lisboa (2009) n'hi afegí d'altres, el pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. Dins de la UE l'estat de dret és el pal de paller dels processos político-institucionals. No és només condició necessària per la protecció dels valors fonamentals enumerats en l'article 2. Ho és també per poder assumir els drets i les obligacions derivades dels Tractats i el dret internacional. La confiança de tots els ciutadans europeus i autoritats nacionals en els sistemes legals dels altres estats membres és essencial pel funcionament de la UE a la faisó d'“un espai de llibertat, de seguretat i justícia sense fronteres internes” (articles 3 TUE i 67 TFUE). Una sentència de caràcter civil o comercial d'un tribunal nacional ha de ser automàticament reconeguda i implementada per un altre estat membre. Aquest és el motiu pel qual els socis de la UE no poden tenir reticències sobre si els estàndards europeus de l'estat de dret són respectats en un dels estats adherits. Garantir i reforçar l'estat de dret dins de la UE és indispensable i considerat tasca preferent per la Comissió europea (2).

Quan la manca de separació real entre els poders no assegura la imparcialitat judicial (3) i el sistema aixopluga un doble raser en qüestions de llibertat d'expressió i opinió, el president del Tribunal Constitucional, màxim òrgan d'arbitratge, és militant del partit que governa, la catalanofòbia campa lliurement, o persisteix la impunitat d'informacions falses i difamatòries, aparegudes en mitjans de comunicació amb finalitats polítiques, els drets fonamentals dels ciutadans resulten amenaçats. Com a conseqüència, la credibilitat en l'estat de dret queda malmesa i el cos social deixa de reconèixer la legitimitat del marc legal i institucional (4). Això és el que està passant a l'Estat espanyol des de fa molt de temps. Per no esmentar, és clar, la desbocada corrupció sistèmica que afecta de forma transversal gran part de les institucions polítiques, econòmiques i representatives espanyoles (5), o el desmesurat frau fiscal, força superior a la mitjana europea, que impedeix una inversió social equitativa i la creació d'un estat del benestar avançat i inclusiu (6). L'escruixidora adversitat d'aquestes circumstàncies és, sens dubte, una xacra per Catalunya, però també per la resta de la Unió Europea. Sobirania i Justícia, amb el jutge Santiago Vidal, l'entitat d'advocats Drets, i els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep M. Terricabras, Francesc Gambús i Ernest Maragall, denunciàrem al Parlament europeu el passat 2 de juny, davant d'una audiència internacional estupefacta per la gravetat dels fets relatats, la punyent decrepitud moral i ideològica que està fent sotsobrar l'estat de dret espanyol.

L'acte “Spain, no rule of law?” (Espanya, sense estat de dret?) aconseguí abarrotar una sala de l'edifici Altiero Spinelli amb un aforament de 150 persones, entre les quals hi havia diversos eurodiputats, analistes d'ambaixades i think-tanks radicats a Brussel·les, àdhuc una representant de l'espanyolíssima Societat Civil Catalana, convenientment acomboiada per un nodrit grup de membres del Partit Popular. Les dissertacions dels tres ponents foren seguides d'un intens torn de paraula entre els assistents. L'eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus es mostrà consternat per la tolerància legal i policial de què gaudeix la catalanofòbia extrema d'alguns dels tweets que es projectaren durant la presentació, i s'exclamà que fins aleshores no haguessin estat exposats davant les instàncies internacionals. Coincidiren fil per randa les eurodiputades Renate Weber (Romania, Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa) i Bodil Ceballos (Suècia, Els Verds/Aliança Lliure Europea) que suggeriren compilar i portar les expressions d'odi als catalans davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. La xiulada dels seguidors del F.C. Barcelona i l'Atlètic de Bilbao a l'himne espanyol i al rei Felip VI, durant la final de la Copa del Rei, també fou àmpliament comentada. Congrià consensos la idea que estava emparada pel dret a la llibertat d'expressió, i que el que calia, en tot cas, era interrogar-se sobre els motius que l'havien suscitada. En definitiva, una jornada profitosa que satisféu els seus promotors i que serví per explicar que la independència oferirà a set milions i mig de ciutadans europeus l'oportunitat de bastir un estat de dret a l'alçada dels estàndards més exigents. Per l'altra banda l'experiència constatà de forma fefaent la vasta comesa que les entitats cíviques tenim encara pendent d'escometre. Viatjar, i fer conèixer les raons íntimes de Catalunya, també porticons enfora.


(1) - Tractats de la Unió Europea
       Parlament de Catalunya (actualitzat agost 2011)
(2) - A new EU Framework to strengthen the Rule of Law – 19/03/2014
       Communication from the Commission to the European Parliament and the Council
(3) - Judicial independence - The Global Competitiveness Report 2014-2015
       World Economic Forum, pàg. 427
(4) - Public trust in politicians - The Global Competitiveness Report 2014-2015
       World Economic Forum, pàg. 425
(5) - Diversion of public funds - The Global Competitiveness Report 2014-2015
       World Economic Forum, pàg. 424
       EU anti-corruption report - 3/02/2014
       European Commission
(6) - La economia sumergida pasa factura. El avance del fraude en España durante la crisis - gener 2014
       Universitat Rovira i Virgili i Gestha (Técnicos del Ministerio de Hacienda)



      Publicat a El Món - 15/06/2015

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats