Cerca en el blog

22 de febrer de 2015

La Convenció Constitucional al Parlament de Catalunya




M.Olivella, I.H. Martí, J. Rich, N. de Gispert, J. López i J. Pacheco





El passat 14 de gener el president del govern de Catalunya, acompanyat del cap de l'oposició i dels màxims representants de l'ANC, Òmnium i l'AMI, anuncià la data de les properes eleccions al Parlament corresponents a l'XI legislatura. Els comicis se celebraran de forma avançada el 27 de setembre de 2015 i hauran de servir, entre altres coses, per dirimir, finalment, si a Catalunya hi ha o no una majoria de ciutadans que volen la independència. Si la resposta és positiva, un cop el govern hagi rebut el mandat democràtic, caldrà iniciar un procés constituent que culminarà amb la ratificació referendària de la nova Carta Magna. En previsió d'aquesta circumstància el Parlament aprovà, tot just quatre dies després de l'exitosa jornada participativa del 9-N, la moció 157/X en què insta al govern de la Generalitat a encarregar a un grup de treball “la redacció del procediment democràtic i participatiu que ha de regir el procés constituent(1).

L'informe número 10 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) (2) analitza els fonaments del procés constituent tant en un escenari de col·laboració com en un de no-col·laboració amb l'Estat espanyol, i estableix que, en un cas o l'altre, aquest s'haurà de desenvolupar seguint “estàndards democràtics altament exigents” (garanties democràtiques, llibertats, participació i pluralisme). També es refereix explícitament a la conveniència d'enfortir la participació ciutadana a fi i efecte de proporcionar la màxima legitimitat a la que serà la norma capçalera del nou Estat. En opinió del degà de la Facultat de Dret de la Pompeu Fabra, Josep M. Vilajosana, expressada en la 4a Conferència Internacional Building a New State, organitzada per Sobirania i Justícia el 31 d'octubre de 2014, la societat catalana és “madura i ha demostrat a bastament aquests últims temps el nervi, que té múscul” i, per tant, estaria enormement complaguda de poder participar en l'elaboració de la Constitució catalana (3). El professor Vilajosana també ha col·laborat recentment en la redacció d'un text sobre el procés constituent titulat “Qualitat democràtica per a un nou estat” en què es fa la proposta de base per a una convenció constitucional catalana (4). L'estudi ha estat publicat per la Fundació Irla i dirigit per Jaume López, professor de ciència política a la mateixa universitat.

Des que el 1787 es reuniren a Filadèlfia els delegats de les 13 ex-colònies nordamericanes per redactar la que és avui la constitució vigent més antiga del planeta, la qualitat democràtica arreu ha progressat exponencialment. Cada vegada són més nombroses les experiències de fòrums de ciutadans i convencions constitucionals, algunes d'elles força reeixides. Aquest és certament el cas de la convenció irlandesa (2012-2014) que ha suscitat el compromís del govern de convocar un referèndum al maig de 2015 per decidir sobre dues de les recomanacions de reforma proposades per l'ens ciutadà. El primer ministre Enda Kenny, membre del partit majoritari Fine Gael, ha fet palesa la voluntat de posar en consideració de la ciutadania l'esmena de la constitució, que data del 1937, per fer possible el matrimoni homosexual i la reducció de l'edat mínima per ser candidat presidencial (5). També són mereixedors d'anàlisi aprofundida els casos del consell constitucional d'Islàndia (2010-2012), i les assemblees de ciutadans a les províncies canadenques de la Colúmbia Britànica (2005) i Ontàrio (2006-2007), i als Països Baixos (2006). Aquestes tres últimes instituïdes per deliberar sobre qüestions de caràcter electoral encara que amb resultats pràctics més modests. 

És en aquest context que un conjunt transversal de persones ens hem aplegat per treballar en una proposta de quatre fases per una convenció constitucional catalana que permeti promoure la participació ciutadana i integrar els beneficis de les diferents modalitats democràtiques: la participativa, la representativa i la directa. Núria de Gispert, ens rebé en audiència dimecres, 28 de gener, a qui lliuràrem una còpia de l'escrit “La Convenció Constitucional. Una proposta per elaborar la constitució des de la radicalitat democràtica” signada pels catorze membres del grup promotor (6). La presidenta del Parlament es comprometé a fer arribar el document als responsables de la Comissió d'Afers Institucionals i també a cadascun dels grups parlamentaris.


(2) - El procés constituent
       Informe número 10, Consell Assessor per a la Transició Nacional, Generalitat de Catalunya
(3) - Vídeo resum Building a New State 2014
       Sobirania i Justícia, 31/10/2014
(4) - Qualitat democràtica per a un nou estat
       Jaume López i Josep M. Vilajosana, Fundació Irla, octubre 2014
(5) - Enda Kenny hails historic day for Ireland
       Sarah Bardon, Irish Daily Mirrow, 21/01/2015
(6) - La Convenció Constitucional. Una proposta per elaborar la constitució des de la radicalitat democràtica
       Grup Promotor de la Convenció Constitucional





El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats