Cerca en el blog

9 de juliol de 2013

De la nació a l'Estat




Angle Editorial, 2013


“L'expressió política de constituir-se com a Estat independent ha de ser el resultat de la voluntat democràtica col·lectiva. És a dir, ha de definir-se per la construcció del demos i no per la preservació de l'etnos”



La consciència d'integrar una comunitat amb voluntat de decisió política (demos) fa de Catalunya una entitat nacional que ha cercat, persistentment, al llarg dels seus darrers 300 anys d'història, una fórmula d'autodeterminació interna dins de l'Estat espanyol que satisfés les, àmpliament compartides, aspiracions d'autogovern de la seva ciutadania. El catalanisme polític ha maldat per bastir les parets mestres d'un ésser polític amb competència discrecional enmig d'incessants episodis històrics dominats per la repressió i l'autoritarisme. Trenta-cinc anys de democràcia, tanmateix, no han fet possible que Espanya reconegui el caràcter nacional de la comunitat catalana ni que aquesta, per tant, en la seva acomodació dins del conjunt espanyol disposi de les atribucions pròpies d'un subjecte polític. L'ús intensiu dels instruments legals i jurisprudencials per part de les instàncies estatals, per ofegar la iniciativa política de Catalunya, ha convertit a catalanes i catalans en una minoria territorial permanent, supeditada als designis unilaterals d'un espès entramat burocràtic, monitoritzat per elements polítics exogens.

La fefaent impossibilitat d'autodeterminació interna ha fet que el projecte d'independència prengui cos entre les actuals generacions de catalans amb un vigor i decisió inèdits fins ara. Els resultats dels darrers comicis al Parlament de Catalunya han configurat una cambra on 107 dels seus 135 representants porten en el programa electoral la convocatòria d'una consulta ciutadana per decidir el futur polític del poble català i 74 són favorables a la independència o creació d'un estat propi. Certament el llibre del brillant polítòleg Ivan Serrano “De la nació a l'Estat”, darrer Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític, atorgat per la Fundació CatDem, no podia veure la llum en millors circumstàncies.

Serrano fa una anàlisi exhaustiva del procés de constitució de nous estats en el marc de les democràcies liberals i reflexiona sobre els criteris que podrien fer legítima internament i externa una declaració unilateral d'independència. L'encarcarament de l'engranatge legal espanyol, l'absència de voluntat política perquè els ciutadans puguin expressar les seves preferències constitucionals en l'àmbit subestatal, i la inexistència d'un mecanisme regulador que articuli la secessió bilateral, fa necessari aplicar-se en el coneixement de ressorts alternatius.

Per l'autor del llibre és la manifestació democràtica d'autoreconeixement com a subjecte polític (demos) el que legitima les demandes d'autodeterminació de les minories nacionals. En aquest sentit considera un exercici estèril apel·lar a una possible legitimitat que emani estrictament de la seva condició de nació, ateses les dificultats per acordar què és una nació i qui té capacitat per determinar-ho objectivament.  Més que per una atribució inherent a la seva essència intrínseca (etnos), la nació és sobretot recognoscible a través de les seves expressions democràtiques i voluntat de ser políticament autònoma. 

Les teories secessionistes amb més predicament exigeixen que un projecte de secessió:

  • Sigui democràtic, això és que descansi sobre una base social prou ampla.
  • Superi amb eficàcia els possibles efectes indesitjables que assenyala la teoria política, o sia ser inclusiu i no etnicista, que servi els drets humans, que tingui per objectiu potenciar el benestar dels membres de la comunitat i que asseguri un procediment de secessió democràtic i garantista. Pel que fa als elements de vinculació nacional, ha de tenir lloc en una entitat que s'autoreconegui com a subjecte polític, ser consistent nacionalment a fi que aquesta disposició nacional sigui compartida per un gruix social considerable, que pugui demostrar ser una comunitat persistent en la seva expressió a través de la història i que no hagi esgrimit el seu caràcter nacional com a element de pressió oportunista.
  • Pugui palesar que la demanda d'estatalitat és justa perquè s'han esgotat totes les vies possibles d'enteniment, autogovern i participació en l'Estat sense que s'hagin superat les situacions que impedeixen la participació efectiva, un tractament just o acords d'autonomia esguerrats per manca d'implementació. 

No hi ha dubte que la formulació d'un programa identitari al segle 21 ha de ser necessàriament de tarannà democràtic, inclusiva per estar construïda sobre l'adhesió lliure dels individus, i igualitària, permetent l'expressió d'altres identitats i escrupolós respecte a la pluralitat que representen les minories.

D'ençà de Westfàlia, el 1648, l'estat-nació ha experimentat immensos canvis. Avui, malgrat les veus que el consideren un actor polític en decadència segueix movent els fils com agent privilegiat en les estratègiques xarxes d'interrelació internacional. La seva plena vigència descansa en un exitós esforç de flexibilització per adaptar-se als reptes que genera el nou paradigma global. No ha de sorprendre, doncs, que les minories nacionals vegin en aquesta forma clàssica de configuració política l'instrument idoni per preservar els seus trets identitaris col·lectius, maximitzar el benestar dels membres de la comunitat política i avançar cap al progressiu perfeccionament democràtic.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats