Cerca en el blog

3 de juny de 2013

Debat Building: "Dret a decidir i legalitat"









Quand donc je refuse d'obéir à une loi injuste, je ne dénie point à la majorité le droit de commander. 
J'en appelle seulement de la souveraineté du peuple à la souveraineté du genre humain"

Alexis de Tocqueville, La démocratie en Amérique, 1835



Quan el 1831 Alexis de Tocqueville viatjà als Estats Units amb l'encàrrec del govern francès d'estudiar el sistema penitenciari del país no havia fet encara els vint-i-sis anys. Les copioses observacions anotades als dietaris de viatge durant aquells nou mesos de sojorn en terres nord-americanes foren la preciosa matèria primera amb què redactà quatre anys més tard, el 1835, un primer volum, i després, el 1840 el segon de La democràcia a Amèrica, un dels textos més influents de la sociologia i ciència política, encara, avui dia. La mirada lúcida de l'intuïtiu advocat francès revela el fonament de la societat democràtica que no és altre que la implementació ponderada dels preceptes polítics de la igualtat i la llibertat. Igualtat en el sentit de corresponsabilitat de cada ciutadà en la presa de decisions col·lectives, i llibertat a redós de la protecció ineludible dels drets civils.

Però no tot són flors i violes. Tocqueville també alerta que la democràcia esdevé despotisme si la “regla de la majoria” s'aplica, de forma coercitiva, des de l'estat burocràtic com una màquina piconadora contra la pluralitat de les minories (1). I és exactament això el que està passant al Regne d'Espanya. El no reconeixement jurídic de Catalunya com a entitat nacional diferenciada i, per tant, com a subjecte polític, ha abocat el poble català a esdevenir una minoria territorial permanent, sotmesa als arbitris d'una col·lectivitat de caràcter superior que s'acaba, tant sí com no, imposant sistemàticament. L'ús intensiu dels instruments legals i jurisprudencials per part de l'Estat espanyol per ofegar la iniciativa política de Catalunya genera una tensió insuportable entre el dret democràtic d'una comunitat nacional a decidir i l'oclusiva estructura político-jurídica en què es troba inserida.

Els darrers estudis demoscòpics elaborats per la Generalitat de Catalunya mostren una majoria molt sòlida de ciutadans catalans que reclama poder decidir el seu futur col·lectiu mitjançant un referèndum. A petició del govern català l'Institut d'Estudis Autonòmics ha elaborat recentment un informe on identifica fins a cinc vies possibles per convocar una consulta dins dels procediments legals establerts pel marc constitucional vigent (2). No obstant això, per implementar-les és necessari l'acord amb l'Estat per definir els termes de celebració de la consulta, i el reconeixement posterior dels resultats que se'n derivin.

La negativa del govern espanyol a parlar-ne al·ludint a la legalitat, en realitat, exhibeix una aclaparadora manca de voluntat política. Tanmateix, la via del referèndum és indefugible democràticament. Així ho feia palès el passat 8 d'octubre en un article d'opinió a El País el catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la Complutense, ex-president del Consell d'Estat i ex-vicepresident del Tribunal Constitucional, Francisco Rubio Llorente (3)

Si una minoría territorializada, delimitada administrativamente y con las dimensiones y recursos necesarios para constituirse en Estado, desea la independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad obstáculos formales que pueden ser eliminados. Si la Constitución lo impide habrá que reformarla, pero antes de llegar a ese extremo, hay que averiguar la existencia, y solidez de esa supuesta voluntad [referèndum]”.

És precisament això el que volem debatre a Sobirania i Justícia divendres, 14 de juny, a les 7 de la tarda. La taula rodona “Dret a decidir i legalitat” té per objecte reflexionar, des de la transversalitat, sobre què és el “Dret a decidir”, els seus fonaments democràtics i jurídics -si n'hi ha-, i com els catalans podem exercir-lo dins del context legal espanyol. La moderació anirà a càrrec de Josep Puigbó, periodista de dilatadíssima trajectòria en l'àmbit televisiu i radiofònic. Les apreciacions de Laia Bonet, Dolors Feliu, Javier Pérez Royo (4) i Joan Ridao, juristes de contrastada solvència, sens dubte, projectaran un bon feix de llum sobre aquest afer, deliberadament mantingut a les fosques per aquells que, com apunta més amunt un clarivident Tocqueville, avantposen fal·laçment la legalitat a la legitimitat.

L'esdeveniment es retransmet en directe, via streaming, a El Singular Digital i és possible mercès la, de totes totes, imprescindible col·laboració de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i l'ANC. A tots ells el nostre més sentit agraïment.

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats