Cerca en el blog

10 d’abril de 2013

Conversa amb Juan José Ibarretxe




Ex-lehendakari del govern del País Basc

Juan José Ibarretxe Markuartu
(Llòdio, Àlava, 1957)


Catalunya mai no se n'ha estat de donar mostres sovintejades d'amistat i reconeixement a l'afable Juan José Ibarretxe, l'ardit polític basc que des de l'Eusko Jaurlaritza mantingué fa uns anys un pols tossut amb l'Estat espanyol per fer avançar l'estatus polític d'Euskadi. No fou, tanmateix, Espanya o l'afebliment de les conviccions personals que l'aturaren sinó l'absència d'empara des del seu partit polític, el Partit Nacionalista Basc. Ara, reinventat de dalt a baix, i, amb una atapeïda agenda internacional, ha esdevingut ariet d'un discurs actualitzat però encara, com no?, de marcat tarannà identitari. Des de l'Aguirre Lehendakaria Center, a Bilbao, i amb la col·laboració de les universitats de Colúmbia i George Mason, inverteix el gruix de les seves energies a la recerca acadèmica i a la projecció, arreu del món, de les bondats del “cas basc”. Assegura que els països amb futur són els que tenen les regnes del destí a les seves mans i que no hi ha desenvolupament humà sostenible que no estigui apuntalat en la cultura pròpia. L'esdevenidor el decidirem nosaltres, diu, i el passat, de sobte, fa un triple salt mortal, vola pels aires i aterra, a penes despentinat, al bell mig del nou segle.

Vostè fou nomenat el tercer lehendakari de la democràcia amb només 41 anys el 1999. Fins l'any 2009, durant tres legislatures, presidí diferents governs de coalició amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua i, fins i tot, amb el suport d'Euskal Herritarrok. Mai no tingué l'oportunitat de dirigir el govern basc amb una confortable majoria. Vist en retrospectiva, com creu que aquest fet marcà la vida política basca aquests anys? 

És curiós, sovint s'ha titllat des d'Espanya la política basca com a mancada d'acords i tots els governs que jo presidí foren de coalició, la majoria d'ells entre tres partits. L'experiència fou magnífica. Enriquí la política i la societat basca perquè ens exigí avinença entre diferents i propicià un model de governança més proper i compromès amb el poble.

El programa electoral del Partit Nacionalista Basc l'any 2001 per a la VII legislatura proposava la reforma de l'Estatut de Guernika iniciant una tercera via entre el constitucionalisme i la independència mitjançant un nou estatus jurídic de “lliure associació” entre Euskadi i Espanya. La campanya fou duríssima i de clara confrontació dialèctica entre un bloc obertament sobiranista, favorable a l'autodeterminació, i un altre de caràcter espanyolista, refractari a la superació del marc estatutari. El Partit Popular, liderat per Jaime Mayor Oreja, i recolzat per Nicolás Redondo Terreros del PSE-PSOE obtingué 32 escons, un menys que la coalició PNV-EA. Són agres els records d'aquests comicis?

No, ans al contrari. Poden ser agres per un PP-PSOE que ja donava la victòria per segura abans de les eleccions. El moviment nacional basc obtingué un resultat impressionant. La coalició PNV-EA guanyà les eleccions amb 33 escons i 604.000 vots. Això ens permeté encetar un debat a fons, pactant posteriorment amb Ezker Batua, sobre el futur del nostre país i deixant clar aleshores que seria escrit de pròpia mà... i així s'escaurà, més aviat que no ens pensem.

El 30 de desembre de 2004 el ple del Parlament basc aprovà el Nou Estatut Polític per a la Comunitat d'Euskadi per majoria absoluta (39 vots a favor, 35 en contra). El gener de 2005 s'envià al Congrés dels Diputats per ser debatut i votat. Vostè disposà amb prou feines de 10 minuts per presentar-lo el dia 1 de febrer a Madrid. Fou rebutjat en el primer tràmit, el de la presa en consideració, per una aclaparadora majoria de 313 vots en contra, 29 a favor i 2 abstencions, sense ni tan sols haver estat debatut. Aquesta dificultosa travessia valgué la pena? 

Aquell fou el dia de la meva vida política en què, estant lluny de casa, em sentí més a prop que mai del meu poble. El Nou Estatut Polític Basc fou aprovat per la majoria absoluta del nostre Parlament i rebutjat sense cap negociació a Madrid. Per tant és una “marca a superar” (mojón democrático) des d'un punt de vista quantitatiu, 39 escons al Parlament basc, i també qualitatiu, el fons de poder polític del projecte, per la societat basca i per Espanya. No oblidem que la Comunitat Autònoma d'Euskadi digué “sí”, i que fou Espanya la que digué “no”. Conclusió? Hi ha una assignatura pendent de negociació. 

El Nou Estatut Polític plantejava una representació directa a Europa, la doble nacionalitat basca i espanyola i les seleccions nacionals esportives, entre altres coses. Sembla difícil pensar que l'acusat esperit unitarista espanyol admeti mai que un territori constitutiu de l'Estat pugui disposar d'aquest grau de discrecionalitat o que s'admeti l'existència del Poble Basc com a subjecte polític. Després d'aquesta experiència fallida, vostè encara creu que és possible crear un estat plurinacional a Espanya? 

Jo no sé el que ha de fer Espanya però sí que el model territorial dissenyat a la Constitució espanyola no serveix i ha de ser canviat. El futur de Catalunya i Euskadi es definirà i es decidirà a Catalunya i a Euskadi. Hem d'acabar amb excuses com: és que no ens deixen, és que Madrid i París s'hi neguen. S'ha acabat. El futur està a les nostres mans, ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les. I si tenim majories democràtiques prou amples no hi haurà cap entrebanc, ni constitució, que pugui aturar els nostres desitjos. A vegades penso que hem de confiar una mica més en nosaltres mateixos. En cas contrari mai no ho aconseguirem. 

Alguns adversaris atribuïren al Nou Estatut la voluntat oculta de convertir Euskadi en un país independent a mig termini atès que reconeixia el dret a l'autodeterminació del Poble Basc. Per què creu que hi ha qui confon el dret a decidir amb independència? No podria servir també l'opció de consultar a la ciutadania per legitimar el vincle polític amb l'Estat espanyol? 

Fixi's, això ja ho havia dit Fraga Iribarne de l'Estatut de Guernika. De fet, argumentà el seu vot en contra, quan fou aprovat per les Corts a Madrid, perquè suposava, en opinió seva, una passa intermèdia cap a la independència. Però en qualsevol cas, la “confusió” entre dret a decidir i independència és un malentès intencionat perquè es tem la democràcia basca o catalana més que una pedregada. Tanmateix no els espanta la pregunta, sinó la resposta. Per aquest motiu és tan important exercir el dret a decidir a Euskadi i a Catalunya sense basarda, i que democràticament s'opti per la sobirania... o per la unitat d'Espanya. 

El juny de 2008 el Parlament basc aprovà una Llei de Consulta amb el propòsit de convocar el 25 d'octubre d'aquell mateix any una consulta popular. Estava previst preguntar sobre el diàleg amb ETA i l'inici d'una negociació sobre el dret a decidir. Zapatero recorregué la llei i el Tribunal Constitucional la declarà “inconstitucional i nul·la”. Els instruments legals i jurisprudencials han estat utilitzats en la seva màxima capacitat per anorrear la idea d'acord a dues bandes entre Estat i nacionalitats. Aquesta mirada severament restrictiva no sembla encoratjar l'optimisme en relació a un possible projecte de reforma constitucional, no troba? 

No, en absolut. Una porta que ha estat tancada durant molt de temps no s'obre a la primera. Cal seguir empenyent democràticament. A més prohibir que es consulti a la societat basca, utilitzant i brandant tots els instruments de l'Estat no és símptoma de fortalesa sinó de feblesa. Abans havien fet tot el possible perquè la Llei de Consulta a Euskadi no tirés endavant, perquè fos Euskadi qui digués no. Però aquest cop també, igual que amb el Nou Estatut Basc, Euskadi digué sí i fou Espanya qui s'hi negà. Amb la Llei de Consulta s'obrí de bat a bat una porta que no té retorn. 

L'executiu de José María Aznar el novembre de 2003 incorporà en el Codi Penal la tipificació d'un nou delicte. L'article 506bis castigava amb entre tres i cinc anys de presó i fins a deu anys d'inhabilitació la “convocatòria il·legal d'eleccions o de consultes populars per via de referèndum”. El govern de Zapatero el derogà el 2005. Arribà mai a imaginar-se a la garjola com a lehendakari? 

Bé, de fet vaig arribar a estar assegut al banc dels acusats, imputat de cometre un delicte, per parlar amb Batasuna i cercar camins envers la pau i normalització política. Fou ben curiós, la mateixa justícia espanyola que exculpà, i hi estic d'acord, a l'aleshores president espanyol Zapatero per parlar amb ETA, m'acusà a mi de delicte per haver-ho fet amb Batasuna. Insisteixo, aquestes exhibicions ostentoses no són símptoma de fortalesa sinó de feblesa de l'Estat espanyol. 

A l'epíleg del llibre de les seves memòries polítiques "El futur ens pertany" (Dèria, 2010) que porta per títol “El dret a decidir, la clau de la solució” afirma que cal mirar l'esdevenidor sense oblidar les arrels i que autogovern equival a benestar. Són aquests els elements cabdals perquè bascos i catalans s'endinsin en el segle XXI? 

El que vull posar de relleu és que avui, en aquest món globalitzat, la defensa de la identitat, de la cultura i de la llengua basca i catalana no només està relacionat amb un projecte de nació, que es pot o no compartir, sinó que defensar la nostra identitat està íntimament lligat amb la salvaguarda de la nostra economia, la nostra feina i el nostre benestar. 

En el seu darrer llibre "El caso vasco. El desarrollo humano sostenible" (La Oveja Negra, 2012) fa una anàlisi teòrica comparada del model de desenvolupament econòmic i social basc i del nivell de benestar aconseguit gràcies a l'autogovern. Creu que aquest model és exportable més enllà d'Euskadi? 

Sí, si acceptem que en aquesta vida no existeixen les receptes. Sí, si som capaços d'adaptar a la nostra cultura experiències que han estat reeixides en un altre temps i lloc. Jo parlo d'una fórmula perquè cada poble pugui construir el futur: R + D + i + K. R de recerca, D de desenvolupament, i d'innovació i K de kultura (en eusquera diem cultura amb K). Sense la K de la cultura basca, sense la C de la cultura catalana, o de qualsevol altre poble la fórmula no funcionarà. I no oblidem que si nosaltres no posem la nostra K o la nostra C, ningú no ho farà per nosaltres. 

Fa unes setmanes que s'inaugurà a Bilbao l'Aguirre Lehendakaria Center que vostè dirigirà. El projecte comptarà amb la col·laboració de les universitats de Colúmbia (Nova York) i George Mason (Virgínia). Quines finalitats persegueix? 

Volem posar el nostre poble, Euskadi o Euskalherria, la nostra cultura i la nostra llengua, l'eusquera, en l'agenda acadèmica del món. Presentem un dels pobles més vells del món, el basc, defensant un dels conceptes més moderns del segle XXI, el Desenvolupament Humà Sostenible. Quina contradicció més meravellosa! 

El passat 5 d'octubre de 2012 tinguérem la sort de tenir-lo a Barcelona com a ponent en la conferència internacional Building a New State, organitzada per Sobirania i Justícia. En la seva intervenció reproduí una reflexió de Jeremy Rifkin, autor de l'influent "The European Dream": “Després d'un llarg període colonitzada pel mercat i l'Estat-nació, la societat civil està fent notar la seva empenta a fi de recuperar el seu paper central en l'esquema de la vida pública...”. Serà l'activisme cívic un factor cardinal que permetrà construir una societat avançada democràticament i plena nacionalment? 

El “nou” protagonisme de la societat civil per garantir el desenvolupament indivisible del Drets Humans Individuals i Col·lectius, en lloc de seguir construint des del poder, entregant cada vegada més i més parcel·les als mercats, em sembla un dels símptomes més esperançadors d'una realitat, per l'altra banda, bastant poc saludable. És l'únic camí per allunyar de les nostres vides la corrupció econòmica, política i democràtica.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats