Cerca en el blog

18 de febrer de 2013

El Quebec i l'esguard vintage




Centre d'Estudis Jordi Pujol
VIA, No. 20, desembre 2012


És difícil determinar si el Quebec formarà part dels nous estats que haurien d'entrar a l'ONU en una propera onada. 
La conjuntura política no sembla ser-hi favorable a curt termini



Alain-G. Gagnon, professor de ciència política a la Universitat del Quebec i cronista sempitern de l'estat de la qüestió quebequesa a Catalunya, no és optimista. En un article d'anàlisi publicat en el darrer número de VIA, la revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat El Quebec: de l'autodeterminació interna a l'externa, desplega un pensament esllanguit quant a l'esdevenidor independentista de la nació francòfona. Els partits polítics, provincials i federals, confortablement instal·lats a recer de l'statu quo, disset anys després del referèndum fallit de 1995 no tenen en cartera protagonitzar una nova embranzida sobiranista. 

Però realment qui sembla haver girat cua i desertat el projecte independentista és la base electoral del país. El Partit Quebequès (PQ), liderat precàriament per Pauline Marois, ara primera ministra del govern, resta afeblit per una majoria gens irrefutable, i sagnants divisions internes, fuites i escissions, patides aquests darrers anys. La victòria pírrica en les eleccions de setembre de 2012 donà al PQ 54 diputats dels 125 que té l'Assemblea Nacional, 3 més que en les eleccions anteriors (2008). Això no obstant, perdé suport popular que passà del 35,1% al 31,9%. L'electorat atorgà un 32% al PQ, un 31% al Partit Liberal (PL) i un 27% a la Coalició Futur Quebec (CAQ), nacionalistes de centre-dreta que han demanat una moratòria de deu anys abans de plantejar cap nou referèndum. Aquesta fragmentació en tres terços, quasi perfectes, fa complexa i feixuga la gestió política del país i impensable embrancar-s'hi en cap empresa d'envergadura. Per l'altra banda el sobiranista Bloc Quebequès (BP) patí una desfeta humiliant en les eleccions federals de l'any 2011, reduint a 4 els 47 diputats que havia tingut en la legislatura anterior. 

Lucien Bouchard, fundador carismàtic del BQ i director de la campanya pel Sí del referèndum del 95, reconeix, en una entrevista al magazín mensual L'actualité, pocs dies després de les eleccions provincials del setembre de 2012, que el sobiranisme ja no fa bategar el Quebec: 

Le Parti québécois vient de recevoir un cadeau empoisonné. On a élu la première femme au poste de premier ministre en lui liant les mains. Son gouvernement est ligoté. C'est une répudiation du programme du PQ et l'indication que le projet souverainiste ne va pas bien. Plus le PQ parlait de souveraineté en campagne, plus ses appuis baissaient” 

L'ímpetu -o momentum, com en diuen al Quebec- del projecte independentista ha decaigut fins a l'inimaginable. Perdre un referèndum passa, sens dubte, una factura ominosa. Polítics, acadèmics i pensadors de tota  mena s'esforcen, debades, per intentar encendre l'espurna que atiï el desig d'independència entre la ciutadania altra vegada. Bouchard ho té clar. Cal fer foc nou, bastir un programa alternatiu i facilitar el relleu generacional. En definitiva, abaixar el teló, d'una vegada per totes, de la, ja sobradament amortitzada, Revolució Tranquil·la (1960-1966) i donar la benvinguda al segle XXI:

Vous dites qu'il faut retrouver l'idée qui fera redécoller les Québécois. Donc, à vos yeux, le projet souverainiste n'est plus ce projet porteur?
C'est vrai. Quelqu'un qui pense que c'en est un vit dans une bulle. On cherche un autre projet.
Est-ce à dire que vous n'êtes plus souverainiste?
Pas forcément, non. On peut être souverainiste et constater que ce n'est plus ça qui fait battre le Québec. Tout comme le syndicalisme, l'Église, l'État-providence... Il y a beaucoup de choses à bout de souffle au Québec actuellement. Pourtant, le Québec a tellement de talents, d'atouts, d'énergie. Il y a quelque chose qui doit reprendre, se cristalliser de nouveau. Ça viendra des jeunes”.

A casa nostra, sovint encaparrats a mirar el passat amb nostàlgia postmoderna, encara no som prou conscients del canvi radical en projecte, discurs, estratègia i persones que s'està forjant al Quebec. L'esguard vintage, ineficaç però estètic, al que som tan aficionats els catalans, pot impedir que aconseguim extreure'n, a temps, les veritables lliçons de l'experiència quebequesa. Per anar fent boca, un nom: Mathieu Bock-Côté i, també, un llibre: “Fin de cycle. Aux origines du malaise politique québécois”. Molt recomanable entretenir-s'hi una estona si es vol comprendre què passa quan la bizantina guerra dels sexes, entre dretes i esquerres, dins de l'independentisme, campa sense aturador. Bescanviar la nació per la retòrica esberladora dels valors ideològics pot conduir a la derrota. Com a mínim no podrem pas dir que no ens ho havien advertit els nostres amics, els quebequesos.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats