Cerca en el blog

5 de novembre de 2012

La racionalitat de la secessió




McGill-Queen's University Press, 2012


“Only when identity is coupled with interest does a popular desire for independence comes about. 
If a people can be better off economically, culturally, and politically 
as the core of an autonomous political jurisdiction, the secessionism emerges”



Quan identitat i interès conflueixen brolla el secessionisme. La secessió és, doncs, una estratègia estintolada en la racionalitat. Aquesta és una de les principals tesis que el jove llibertari Jason Sorens, professor de ciència política a la Universitat Estatal de Nova York a Búffalo i doctor per Yale, presenta a “Secessionisme. Identitat, interès i estratègia”. El llibre té la voluntat d'actualitzar la Teoria de la Secessió i aportar una mirada sistemàtica, avalada per una base estadística exhaustiva i infinits exercicis de regressió multilineal. 

Les dades, provinents del projecte de recerca Minority at Risk sobre 283 minories nacionals de tot el món, serveixen a l'autor per apuntar els factors que influeixen perquè un moviment de reivindicació nacional esdevingui independentista. Ser una minoria cultural amb escassa capacitat d'impacte sobre les estructures centrals i estar ubicada en un enclavament territorial específic en són dues, de determinants. Altres elements afavoridors són una llengua pròpia, un passat com entitat política independent, no ser irredemptista, o sia no voler annexionar-se a un altre estat, ser una regió rica dins del conjunt estatal, tenir més població, ser ideològicament diferent, tenir un sistema polític multipartidista i estar lluny geogràficament del centre de l'estat. Arribats a aquest punt del llibre el lector català no pot evitar experimentar un cert estremiment en descobrir que l'anhel independentista, a casa nostra, no és només producte del sentit comú sinó també d'un inexorable dictat estadístic. 

Sorens considera la globalització un fenomen coadjuvant que pot fer créixer l'impuls secessionista allà on sigui present. L'increment de la mobilitat de capitals i del comerç internacional afavoreix les unitats polítiques petites, perquè són més àgils i eficients, en el marc de les economies integrades. Aquest component de competitivitat econòmica dota l'opció independentista d'un valor afegit que en el racional càlcul esforç-benefici l'encimbella. Són nombrosos els especialistes que s'hi han referit en els mateixos termes, Mario Polèse, Donald Wittman, Alberto Alesina i Enrico Spolaore, entre d'altres. 

En el capítol sobre el secessionisme a les democràcies avançades, l'autor parla extensivament de l'experiència quebequesa. Constata, en base a estudis demoscòpics, que la celebració d'un referèndum fallit té seriosos efectes de fatiga sobre les bases sobiranistes i pot soscavar, de forma dilatada en el temps, les opcions de prevaldre en el futur. La dificultat màxima per fer prosperar un projecte secessionista en una democràcia avançada sembla ser la de congriar una majoria clara que el sustenti. El poder central té al seu abast modular aquestes majories, obrint o tancant, a conveniència, l'aixeta de l'autonomia regional. De fet no s'ha produït cap nova secessió des de la independència d'Islàndia (de Dinamarca) el 1944. Això sembla mantenir vigent, en opinió de Sorens, el que el federalista liberal quebequès Stéphane Dion assenyalà en  el seu arxiconegut article Per què la secessió és difícil en les democràcies consolidades? Lliçons del Quebec, un clàssic que es resisteix a perdre actualitat. És plausible pensar, però, que l'esvalotada, i gens democràtica, actitud de l'Estat espanyol davant del dret a decidir dels catalans pot malmetre la, fins ara sòlida, fiabilitat del model d'efectes antitètics por/confiança de Dion. L'element d'irracionalitat exacerbada, introduït per les elits polítiques espanyoles, no estava previst en el guió de l'antisobiranista quebequès quan projectà, negre sobre blanc, el cèlebre model l'any 1996. La independència de Catalunya pot trencar molts esquemes, arreu.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats