Cerca en el blog

24 d’octubre de 2012

"El pla A ha de ser un pacte amical de secessió amb l'Estat espanyol"





Entrevista per Mireia Giné - El Singular Digital


Isabel Helena Martí, vicepresidenta de Sobirania i Justícia, ens rep dos dies després d'organitzar la segona conferència internacional ‘Building a new state' i en la qual hi van participar experts internacionals provinents del País Basc, Escòcia, Quebec i Eslovènia. Un dels assistents va ser el lehendakari Juan José Ibarretxe. Parlem amb ella de les estratègies que ha de seguir Catalunya abans de convocar el referèndum i de les possibilitats reals d'un Estat propi.


Quin és el primer pas que ha de fer Catalunya si vol ser independent més enllà del referèndum?

La condició indiscutible és la de congriar la majoria social que la faci possible. A més d'aquest element social també fa falta que hi hagi una elit política transversal que pugui dirigir i conduir aquest anhel d’independència del poble de Catalunya. I cal que es faci un esforç internacional per explicar qui som els catalans i perquè volem un Estat propi. L'arbitratge internacional serà necessari en les negociacions de secessió amb l'Estat espanyol.

Ens podríem emmirallar amb algun altre Estat com ara Eslovènia o Eslovàquia, o hem de seguir el propi camí perquè cada cas és diferent?

En cada cas hi concorren una sèrie de factors històrics, socials, polítics, idiosincràtics que el fan peculiar. No seria prudent buscar un vademècum de respostes o patrons prefixats, però sí que és important que tinguem consciència que el cas de Catalunya no és una raresa ni una anomalia. És un d'entre molts casos de nacions que en un determinat moment van decidir que els calia construir estructures d'Estat per encarar amb garanties el seu futur, i moltes d’elles han reeixit.

Si busquem similituds entre Catalunya i Escòcia ens equivoquem?

De cada cas en podem extreure elements que poden ser interessants. Més enllà de les similituds que pugui provocar que ambdós pobles estiguin inserits en un context europeu, de democràcia liberal, i que la lluita per la sobirania sigui coincident en el temps, les diferències són ostensibles. L'encaix polític de Catalunya dins de l'Estat espanyol és molt diferent al d'Escòcia dins del Regne Unit. El fet que Escòcia estigui inserida dins d’una illa marca dinàmiques molt diferents en comparació al context continental de Catalunya. I la gran diferència és que després de molts anys d’història, l’independentisme escocès no ha aconseguit mai superar el llindar de suport social més enllà del 35%.

Tenir un bon pla de contingència i ser reconeguts per la Unió Europea i Els Estats Units seria tenir un punt a favor?

És imprescindible, sense una o altra cosa no ens en sortirem. El pla A i, per tant, al que hem d'abocar tots els nostres recursos i energies és que la creació de l'Estat propi resulti d'un pacte amical amb l'Estat espanyol. És la via on hem de posar tot el nostre interès. Però ens cal fer una projecció d'escenaris que ens permeti estar preparats si aquest pla A no s'acaba realitzant. Si l'Estat espanyol opta, en aquest context, per utilitzar els seus instruments d'Estat per desestabilitzar Catalunya, és imprescindible tenir elaborat un bon pla de contingència. El qual ha de servir per suplir, en un període de temps curt, aquelles estructures d'estat que Catalunya encara no posseeix. Ha de ser un pla diligentment dissenyat pel govern i realitzat amb molta discreció.

S’està elaborant?

Jo no sóc el govern, però m’agradaria pensar que sí.

Catalunya té garantit que seguirà dins de la Unió Europea?

No hi ha precedents dins la història de la Unió Europea de la independència d'un país dins un Estat membre, i no està previst en els textos jurídics constitutius de la Unió. Respondre aquesta pregunta ens faria entrar dins de l'àmbit especulatiu. Però cal recordar que Catalunya és Europa per naixement, va ser fundada sobre un comtat carolingi, i no només per origen sinó també per vocació hem demostrat al llarg de la nostra història que som part de la Unió Europea. És absolutament irracional pretendre que la Catalunya independent no trobarà el seu encaix dins d'Europa.

I dins de l'euro?

No cal formar part de la Unió Europea per tenir l'euro com a moneda pròpia. Si ho considerem convenient, un cop independents, podem continuar amb normalitat amb aquesta moneda.

Realment seria un problema si no es formés part de la Unió Europea? Hi ha casos molt propers com Suïssa o Noruega...

Ara encetem un procés sobre com ha de ser aquest Estat propi a Catalunya, com el volem i en quines condicions com a societat volem viure i no hem de tenir esquemes prefixats. No veig cap motiu pel qual nosaltres no ens hem de platejar altres alternatives si ho desitgem. Hem d’intentar no caure en apriorismes i limitacions que ens han portat la manca de capacitat de decidir per nosaltres mateixos en aquestes matèries estratègiques. És cert que hi ha vida més enllà de la UE i de molta qualitat, com demostren els casos d'Estats extremadament pròspers com Suïssa i Noruega, on les seves ciutadanies gaudeixen d'un nivell de benestar envejable i de mercats àlgids.

El ressò internacional que està agafant la situació catalana pot ajudar a pressionar Espanya perquè deixi el camí lliure a Catalunya?

És imprescindible que aboquem molts esforços a explicar què és Catalunya i perquè s’està perseguint la creació d’un Estat propi. Les instàncies internacionals hauran d’exercir, en el moment que establim negociacions, un rol d’arbitratge. És imprescindible que ens adrecem a l'opinió pública i a les elits europees.

S’està fent bé actualment?

El món és molt petit o molt gran segons com es vegi, i hi ha casos i casos. Ressalta des d’un punt de vista positiu l’actitud de la premsa anglosaxona, i en d’altres s’ha de picar molta pedra, com a l’alemanya i la francesa. Alemanya serà fonamental en el procés de reconeixement internacional del nou Estat. Cal destacar que fins l’11 de setembre Catalunya no va tenir els altaveus per explicar quins eren els anhels de sobirania del poble català, és lògic que hi hagi un desconeixement internacional.

Des de Madrid sectors de dretes i esquerres estan fent el discurs de la por contra el nou procés català. Temen que vagin més lluny d’unes paraules?

Tot el que pugi fer l'Estat espanyol per esguerrar el dret a decidir dels catalans, o impulsar, o tolerar discursos i accions no democràtiques o reprovables èticament tindrà l'efecte d'afavorir el procés envers l'Estat propi, perquè legitimarà la causa catalana a ulls del món sencer.

Al 2008, Carod-Rovira fixava el 2014 com a data per convocar un referèndum d’independència, molt poca gent ho veia possible. Ara han canviat les coses i ja no es veu com una cosa tan inabastable. Què ha canviat?

S'han conjuminat els tres factors imprescindibles i han encaixat de forma harmònica: una majoria social estructurada i madura, una elit política transversal i compromesa amb el projecte de la creació d’un Estat propi, i el tercer factor és que per primera vegada tenim el focus internacional fixat sobre l’escenari català.

Sabem que a nivell econòmic és possible la independència, però la societat està preparada?

La societat catalana, està preparadíssima i madura. L'esperit cívic, constructiu i il•lusionat que es va mostrar l’Onze de Setembre va marcar una fita que, segur, la història reconeixerà com a crucial. Cal explicar el projecte envers la creació d’un Estat propi no pas com un projecte de trencament, sinó al contrari. Les relacions amb Espanya poden sortir enfortides si després de tenir les estructures d’Estat hi ha una interlocució directa en peu d’igualtat amb l’Estat espanyol.

Què passarà amb les grans empreses catalanes? José Manuel Lara va dir que l’Editorial Planeta hauria de marxar de Catalunya. Els lobbies ara començaran a fer pressió?

L'Estat propi permetrà disposar de les eines que faran de Catalunya un territori on les empreses podran desenvolupar la seva activitat en condicions més favorables que les actuals. A més, el mercat espanyol representa una part ínfima del mercat mundial, que és l'àmbit on tota empresa solvent i amb capacitat de projecció ha d'apuntar en el context actual i indefugible de mercats globalitzats. Si aconseguim que la posició de les grans empreses sigui racional, vull dir que no sigui conseqüència de posicionaments emocionals i identitaris d'alguns dels seus executius, no tenim per què pensar que acabin exercint cap resistència.

A les empreses espanyoles els seguirà interessant Catalunya com a mercat?

Més que mai. La Catalunya independent serà un territori molt competitiu en els mercats globals, ben connectat amb els principals mercats europeus. Qualsevol empresa que busqui un territori que la projecti en aquests mercats internacionals desitjarà poder operar en la Catalunya amb Estat propi.

Quan diem que la crisi econòmica ha estat un dels ressorts de l’increment del sentiment independentista anem errats?

Els motius pels quals els catalans volem un Estat propi són de tarannà purament democràtic. La causa de Catalunya és la causa de la democràcia; no és el resultat d’un pur càlcul esforç-benefici. La crisi el que fa és visualitzar la precarietat de l'encaix català dins de l'Estat espanyol i fa que la gent prengui consciència dels inconvenients de lligar el benestar del nostre país a la sort de l’Estat espanyol.

S’hagués imaginat mai que al 2012 la majoria de partits catalans aniran a les eleccions del 25 de novembre amb la demanda de l'Estat propi?

Les coses han adquirit una agilitat que fa uns mesos hagués estat difícil o agosarat de preveure. Qualsevol persona que conegui els processos d’independència ja veu que és difícil de controlar la velocitat que està adquirint.






El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats