Cerca en el blog

6 de maig de 2012

Dinar-col·loqui amb Francesc-Marc Álvaro




Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967)


El 13 de gener de 1951 Agustí Calvet, Gaziel, consignà al seu dietari personal una entrada plena de desesperança que titulà "La tragèdia de Catalunya":

"Catalunya podria sentir-se plenament espanyola dins una Espanya que s'assemblés a Suïssa: treballadora, menestral, burgesa, ordenada, pacífica, casolana i de composició política federativa. Però, una Espanya semblant, que no ha existit mai, fóra per als veritables espanyols -els castellans i castellanitzats- més absurda, més incompatible amb ella encara, que l'Espanya actual no ho és pels catalans. I, com que Catalunya no ha tingut, ni és probable que tingui mai, força suficient per a capgirar aquest estat de coses, aquesta realitat granítica, d'aquí ve la tragèdia".

En altres ocasions l'influent periodista, director de La Vanguardia del 1920 al 1936, argumentà també la voluntat fracassada d'Espanya per deglutir i assimilar Catalunya. Vet aquí l'origen de la idea, incessant en el seu pensament després del conflicte bèl·lic del 36, de que l'Estat espanyol està forjat sobre una tensió amarga, un "empat de febleses" entre les dues nacions. 

Aquest fou el punt de partida de la magnífica dissertació que ens oferí el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro en ocasió del darrer dinar-col·loqui SiJ el passat dijous, 3 de maig. Álvaro ens parlà de "El desempat Catalunya-Espanya i els mitjans de comunicació" i insistí que avui en dia aquesta parió en les respectives capacitats persisteix. En un context democràtic, desconegut per Gaziel que morí l'any 1964 en ple desarrollisme franquista, els tancs han deixat de ser l'instrument amb el qual ancorar la pertinença espanyola de Catalunya. Els mitjans de comunicació i la judicatura n'han pres el relleu, i són la tropa de xoc, en un combat cos a cos, que ha viscut ja alguns episodis descarnats. Álvaro creu que la correlació de forces ha experimentat un tomb històric amb l'edició en català de La Vanguardia però cal preservar el paper fonamental de TV3 i Catalunya Ràdio en el desenvolupament i difusió de la nostra mirada i llengua nacionals.

Pel que fa a les elits espanyoles, al contrari del que en general es pensa, estan vivint amb una inquietud mal continguda, en opinió del periodista i escriptor vilanoví, l'exhibició independentista desacomplexada d'una part creixent de la societat catalana. Singularment, el fet que els mitjans catalans esbombessin a tort i a dret la participació del president Artur Mas en la consulta ciutadana sobre la independència "Barcelona Decideix", el passat 10 d'abril de 2011, els deixà en estat de xoc. Però no val a badar. Ha estat precisament avui, en el decurs del 13è congrés del PPC, que Alícia Sánchez Camacho ha anunciat: "Hi haurem de prendre mesures molt importants envers els mitjans de comunicació catalans". La confrontació és aspra i l'adversari tenaç.

El col·loqui entre els assistents fou animat i tothom maldà per dir la seva. L'acte acabà a l'hora prevista amb un sonor aplaudiment al nostre convidat. 


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats