Cerca en el blog

16 de maig de 2012

Compareixença davant la Comissió d'Afers Institucionals

Parlament de Catalunya









Honorable presidenta, Il·lustres senyores i senyors diputats,

Comparec avui, aquí, davant de la Comissió d'Afers Institucionals en nom i representació de l'associació independentista Sobirania i Justícia a propòsit del projecte de llei de consultes populars no referendàries. La nostra entitat es felicita d'aquesta iniciativa legislativa que ha de permetre aprofundir en els processos democràtics de participació ciutadana. I agraeix la possibilitat de poder exposar la seva opinió davant de tots vostès.

A desgrat que la realitat nacional catalana és expressada de forma explícita al preàmbul del nostre Estatut d'autonomia, el deficient encaix polític de Catalunya dins de l'Estat espanyol condemna el nostre poble a ser, de forma permanent i humiliant, una minoria territorial deglutida per una col·lectivitat de caràcter superior que s'acaba, sistemàticament, imposant i passant per sobre del legítim dret a decidir que tota entitat nacional posseeix. 

L'actual marc constitucional espanyol, la mecànica en la formació de majories al Congrés dels diputats i la jurisprudència dictada des de les instàncies judicials espanyoles priva a catalanes i catalans de la possibilitat de decidir de forma sobirana les qüestions més transcendentals que els afecten a ells, als seus fills i al seu país. És en aquest context que valorem positivament la voluntat del govern de Catalunya, i d'una part molt significativa de les forces representades en el nostre Parlament, de desplegar l'article 122 de l'Estatut sobre consultes populars i dotar-lo de contingut, de forma que la ciutadania pugui ser consultada des de l'àmbit nacional i municipal. Més que mai, tenint en compte la duresa amb la que la crisi econòmica colpeja el país, o més aviat, les persones que hi viuen, al país, ens cal tenir tots els instruments possibles a l'abast, a fi i efecte de bastir grans majories, propiciar consensos amplis, per tirar endavant les iniciatives polítiques que els difícils temps que estem vivint exigeixen. 

Però, i ho dic, ho diem amb tota modèstia, i sense cap ànim de confrontació, aquesta vegada, senyores i senyors, tornen a arribar-hi en segona posició. Molt darrere de la societat civil, molt darrere del poble de Catalunya que des del 13 de setembre del 2009, a Arenys de Munt, fins al 10 d'abril del 2011, a Barcelona, va organitzar i celebrar 554 consultes populars per preguntar a la ciutadania sobre la independència de Catalunya. La manca de recursos i de suport institucional no va impedir que durant prop de dos anys la societat civil catalana aboqués els esforços necessaris per a fer sentir la seva veu, el seu desig de sobirania, la seva voluntat de llibertat. I ara hi arriben vostès. Benvinguts. Però fan curt. Volen preguntar al poble de Catalunya sobre el pacte fiscal quan el que nosaltres volem és parlar de la pertinença de Catalunya al si de l'Estat espanyol. 

L'article 122 de l'Estatut que vostès tenen projectat desplegar parla de consultes populars, a nivell nacional i municipal en l'àmbit de llurs respectives competències, i es refereix a enquestes, a audiències públiques, a fòrums de participació. Així i tot el projecte de llei que ens porta avui aquí contempla només la possibilitat de convocar la ciutadania per a respondre una o diverses preguntes. Vostès preguntaran i nosaltres podrem respondre: sí, no o en blanc. A Sobirania i Justícia entenem que és un ventall molt restrictiu en relació a les possibilitats que emanen de l'article 122, que ja ha passat el filtre del Tribunal Constitucional i permet el desenvolupament d'altres mecanismes de participació, més enllà dels que s'expressen mitjançant el vot directe i en resposta a una o diverses preguntes. I, reclamem, des d'aquesta tribuna, que se'ns permeti com a ciutadans tenir l'opció a opinar, a dialogar, en definitiva a tenir un impacte sobre els afers que acabaran esdevenint matèria de govern sobre nosaltres mateixos. El dret a decidir requereix un corpus social madur i amb criteri. Per tant cal facilitar des de les institucions la deliberació col·lectiva, dotar d'espais comuns a la ciutadania a fi que es pugui reunir, associar i trobar les condicions favorables per intervenir en les qüestions de caràcter públic. 

També ens sembla força restrictiu i, fins i tot, contradictori amb el que nosaltres entenem per dret a decidir, que una proposta de consulta, que hagi aconseguit satisfer tots els requisits establerts per la llei, i aportar les signatures necessàries, pugui ser tombada pel president de la Generalitat. No és aquesta, precisament, l'expressió més excelsa de democràcia participativa. Com tampoc ho és, no ens enganyem, que s'exclogui de la facultat de convocar consultes al Parlament o als Plens Municipals, dipositaris en primera instància de la sobirania popular. 

Però, malgrat aquestes, al nostre entendre, limitacions, considerem una bona notícia, com dèiem al principi de la nostra intervenció, que s'enceti aquesta via. Via que es dissenya, com tothom sembla sospitar, amb la intenció de preguntar a la ciutadania sobre el pacte fiscal. Ha advertit, però, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, que si el Parlament de Catalunya gosa aprovar la llei de consultes s'aplicarà la jurisprudència del Tribunal Constitucional en el sentit que ultrapassa, des del seu punt de vista, les competències, atribuïdes per la legislació vigent, a una comunitat de règim comú com és la comunitat autònoma de Catalunya. 

Més enllà de la incertesa sobre si serà possible o no bastir legalment i fer efectiva aquesta mena de drecera, que on deia referèndum dirà consulta popular no referendària, i on deia cens electoral dirà padró, per poder esquivar la condició de que hagi de ser autoritzada per l'Estat espanyol, doncs, més enllà d'aquesta incertesa, nosaltres, des de Sobirania i Justícia, des de la societat civil, els hi reclamem, a vostès, els nostres representants polítics, la creació de mecanismes sòlids, solvents, estables que garanteixin el dret a decidir sense cap límit. El dret a decidir de veritat, és a dir el que ens habilita a decidir com a poble, de forma lliure i sobirana. Decidir sobre el pacte fiscal fa curt i, a més, ateses les circumstàncies, arriba francament tard. Volem decidir sobre la desvinculació política de Catalunya de l'Estat espanyol, perquè volem sortir d'Espanya, perquè volem la independència de Catalunya. 

Moltes gràcies.





Isabel-Helena Martí, Muriel Casals, Carme Forcadell i Marina Geli

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats