Cerca en el blog

13 de gener de 2012

L'escola catalana i el nacionalisme espanyol




Sóc barcelonina i filla de barcelonins i no cal dir que em considero molt afortunada per haver nascut a aquesta ciutat, bellíssima i inspiradora, a la riba de la Mediterrània, i capital del meu país. La infantesa dels meus pares va transcórrer durant la postguerra i sota el jou d'una dictadura atroç que va conduir Catalunya al llindar del genocidi. El meu pare que vivia a l'Eixample, al cor de la ciutat, ens contà sovint a la mainada el pànic que sentia quan la policia espanyola, de menut, l'increpava agressivament si l'enxampava parlant català al carrer amb família o amics. Provinc, doncs, d'una generació de catalans que visqueren de forma traumàtica la seva identitat nacional. 

La configuració política de l'Estat espanyol s'alterà el 6 de desembre de 1978 quan els espanyols, convocats a les urnes, ratificaren una constitució que convertia el règim autocràtic espanyol en una democràcia, presumptament, homologable a les democràcies liberals occidentals però que no reconeixia la realitat nacional catalana, i imposava el mandat a les forces armades d'actuar com a garants de la integritat territorial espanyola. S'engegà la transició a la democràcia però l'hostilitat de les estructures estatals espanyoles contra el fet català persistí. Jo, aleshores, tenia catorze anys i era una adolescent escolaritazada en llengua castellana i exposada a uns continguts educatius que aniquilaren tota traça de catalanitat com decretaven les lleis espanyoles en curs. Les alumnes només podíem parlar català durant l'esbarjo, trenta minuts, a mig matí, quan érem fora de l'abast de la mirada vigilant de les monges que gestionaven l'establiment escolar. De fet vaig arribar a la universitat analfabeta en la meva pròpia llengua i sense conèixer el passat històric, resplendent i mil·lenari, la literatura o geografia del meu país, arrabassats per l'acció anorreadora d'un nacionalisme espanyol visceral i d'estat.

Avui, recent encetat el 2012, Espanya segueix invertint tots els esforços i recursos de què disposa, que no són pocs, per impedir la normalitat de l'ensenyament català a les escoles del país. Catalunya ha estat receptora d'una onada immigratoria de dimensions colossals que, en els darrers deu anys, ha fet créixer la població del país de sis a set milions i mig d'habitants. L'escola és, doncs, un instrument fonamental per a què els fills dels nouvinguts aprenguin la llengua i cultura del territori que els acull i, també, per assegurar la cohesió social. La immersió lingüística en llengua catalana és un model d'èxit pedagògic que permet que tothom, escolaritzat a Catalunya, domini la llengua pròpia del país, el català, ensems amb el castellà. El passat mes de juliol, però, una interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya establí un termini de dos mesos per a què la conselleria d'Ensenyament del govern autònom català modifiqués aquest model i n'incorporés el castellà com a llengua vehicular, basant-se en jurisprudència del Tribunal Constitucional. Espanya planeja així accelarar el procés de substitució lingüística, que està tenint lloc a Catalunya, mitjançant la judicatura, que és un dispositiu, sempre, més eficaç que la repressió militar o policial en època de democràcia.

El clam de la societat civil catalana fou unànime i en tot el seu gruix. Partits polítics, sindicats, moviments de mestres, associacions de mares i pares d'alumnes i milers de ciutadans han expressat el seu recolzament al model d'immersió lingüística de les escoles públiques catalanes. El govern català, en boca del president i la consellera del ram, també s'ha pronunciat en uns termes de defensa aferrissada de la immersió.

En aquests darrers sis mesos la conjuntura política espanyola ha experimentat canvis importants. S'ha produït el relleu polític i la situació econòmica de l'Estat espanyol és crítica. Ara tota l'atenció de Madrid està fixada en corregir els desequilibris que ha causat una gestió econòmica i política forassenyada. En aquest context l'escola catalana sembla estar fora de l'ull de l'huracà per un temps. Probablement per no gaire. La fúria assimilista del nacionalisme espanyol mai no descansa.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats