Cerca en el blog

30 de desembre de 2011

Cambó, encara




Dèria Editors, 2011


Ha sortit afavorit Heribert Barrera en la foto que fa de si mateix quan pretén retratar Cambó. És ell, tanmateix, qui, amb l'aplom de la seva mirada, que es vol equànime però crítica, es dibuixa a contrallum d'una ferma voluntat contemporitzadora. A voltes els glossadors de Cambó han semblat inspirats pel frontisme ideològic. Tanmateix, la mirada de Charles E. Ehrlich, el 2004, és una glopada d'aire fresc, venint com ve, d'un foraster, amic apassionat per les coses de Catalunya. Però, en uns i altres casos, Cambó encarna la metàfora del reiterat fracàs de l'esquema encaixista que el catalanisme dissenyà recent encetat el segle XX. I que fou rescatat i remodelat posteriorment per encarar una nova etapa històrica, després de quaranta llargs anys de dictadura, sota els auspicis d'una democràcia feble i vacil·lant.

Ha estat Agustí Calvet, Gaziel, qui ha jutjat amb més severitat el llegat de Cambó, cosa, fins a cert punt, gens sorprenent puix aquest periodista fou, a més de liberal i catalanista, republicà, al contrari del polític de la Lliga que maldà, incessantment, per mantenir l'alè d'un règim monàrquic corsecat per la corrupció i l'immobilisme. Cambó estigué sotmès al sotrac constant de la paradoxa en ser un esperit revolucionari i conservador alhora. Revolucionari, pel seu ideal catalanista, sincer i pregon. Conservador, a l'espanyola, com diu Gaziel, pel seu elitisme i rígida consciència de classe.

Cambó morí a Buenos Aires l'any 1947, amb setanta anys i una ambició sense satisfer: haver presidit el govern d'Espanya després de tota una vida abocada a aquesta finalitat. Barrera traça un Cambó en evolució contínua, que, al final del trajecte, no recorda gaire al xicot apassionat, d'oratòria vibrant i cor catalanista que als vint-i-cinc anys havia participat en la fundació de la Lliga Regionalista. La mort del gran arquitecte del nacionalisme català, Enric Prat de la Riba, assenyala un punt d'inflexió. D'aleshores ençà i, sobretot, després de l'escissió d'Acció Catalana, amb la sortida dels elements més joves i nacionalistes, Cambó converteix la Lliga, que havia estat un partit transversal i interclassista en els seus orígens, en un artefacte destinat, sobretot, a la defensa dels interessos de classe de la burgesia industrial i agrària catalana.

Malgrat que la creació d'un partit modern i regeneracionista com la Lliga havia estat un acte de transgressió valenta contra la tenalla opressiva del caciquisme, Cambó no tingué esma d'apostar, més endavant, per un canvi de règim afavorint l'adveniment de la República. L'arribada del que ell anomena gràficament "l'anarquista de Terrassa" l'amarà d'una por absoluta. Era el salt a l'abisme i per Gaziel la materialització d'una autoprofecia perquè, a criteri del que fou director de La Vanguardia, el desordre imperant, a partir del 14 d'abril de 1931, fou conseqüència, precisament, de la deserció de Cambó i les dretes espanyoles.

En acabar la Gran Guerra, en plena efervescència del somni de l'imperialisme català, Cambó deixa escrit en les seves memòries: "Ventosa i jo, en sentir com anaven a resoldre's tots els plets nacionalistes d'Europa amb l'aplicació del més popular i del més demagògic dels 14 punts de Wilson, el de l'autodeterminació, comprenguérem que com a catalanistes se'ns creava un greu problema". No obstant això, qui havia estat, anys enrere, difusor d'inflamades proclames antiseparatistes i assot de secessionistes, no trobà incongruent donar suport econòmic, des del 1943 fins a la seva mort, a independentistes conspicus com Joan Sales, Raimon Galí i Lluís Ferran de Pol, promotors a Coyoacán (Mèxic) de la revista "Quaderns de l'Exili". 

¿Cambó fou la sublimació excelsa del possibilisme o, més aviat, un il·luminat, algú, com ell mateix escriu, amb un "excés d'imaginació que em feia veure les coses no com eren sinó com jo les volia"? La resposta al dilema dependrà de la subjectivitat de qui es pronunciï. Al cap i a la fi, jutjar Cambó vol dir parlar d'un mateix, com ha fet l'autor del llibre. Honestament i patriòtica. Descansi en pau, president Barrera.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats