Cerca en el blog

20 d’abril de 2011

És la nostra hora








És la nostra hora. Avui fa justament una setmana que posàrem en circulació el vídeo "És la nostra hora" amb guió de Francesc Canosa i realització d'Irina González. Han estat nombroses les expressions de felicitació pel treball portat a terme i des d'aquestes breus ratlles volem agrair la generositat amb què ha estat rebut per socis i amics. Des que la nova junta de Sobirania i Justícia fou avalada per l'assemblea general de socis el 25 de febrer passat hem treballat amb la intenció de donar un nou impuls a l'associació. Volem incrementar el número, i atractiu, de les nostres activitats i també reactualitzar el que aquests dos darrers anys d'activisme ha estat l'eslògan que resumeix el nostre missatge: "La independència és necessària i és possible". En aquesta nova etapa hem incorporat la idea que la independència, a més, és justa perquè està fonamentada en la legítima voluntat de ser, majoritària i democràtica, i en el desig compartit de llibertat i prosperitat. L'audiovisual compendia en poc més de tres minuts el nostre projecte i, també, volgudament, reflecteix el nostre tarannà, la nostra forma de fer. Igual que el despertador marca l'inici d'una nova jornada laboral, l'hora d'encarar la independència ha arribat. Ens hem de treure la son de les orelles, llevar-nos i anar per feina. I ho hem de fer amb disciplina, ordre i sentit de la responsabilitat però també amb coratge i afany de triomf. 

Joaquim Boixareu. En un moment en què la informació en matèria econòmica sembla haver fet una opa hostil i foragitat qualsevol altra nova que gosi treure el nas a les primeres planes d'interès nacional,  fou un goig departir amb l'empresari de l'acer inoxidable Joaquim Boixareu. Aquest carismàtic emprenedor de 51 anys, conseller delegat d'Irestal Group, empresa que factura 400 milions d'euros l'any i dóna ocupació a 500 persones, fou el convidat al darrer dinar-col·loqui que organitzà Sobirania i Justícia. L'acte, a porta tancada, comptà amb l'assistència de vint convidats provinents, majoritàriament, de l'àmbit econòmic i empresarial. L'any 2004 constituí, amb altres impulsors, la Fundació Privada d'Empresaris FemCAT i esdevingué el primer president.  Més recentment el seu nom saltà a l'actualitat quan, en una iniciativa sense precedents, encapçalà una llista alternativa a l'oficial per la junta directiva de Foment del Treball, en unes eleccions que se celebraren el passat 18 d'octubre. Deien els observadors que la gran contribució de Foment Futur -el nom de la candidatura- era independent dels resultats obtinguts a les eleccions, que el que realment importava era haver reptat els automatismes que perpetuen aquesta entitat de la patronal com un món reclòs, obstinadament refractari a una realitat més transparent, democràtica i nacionalment catalana. Boixareu fa temps que predica sense defallir que innovació, emprenedoria, competitivitat, excel·lència, cohesió social i projecció internacional són factors que portaran a Catalunya el progrés i la prosperitat. I també que les exportacions, en creixement exponencial, ens faran sortir de la crisi abans que als altres i que quan tot això passi, si les coses van mal dades, serà el moment de "posar l'intermitent i fer la maniobra de sortida" (sic).

Edward Hugh. El transcórrer de la informació econòmica internacional i, sobretot, europea, sembla donar la raó al que ens apuntà aquest acreditat economista, format a la London Business School, galès però d'adopció catalana, fa unes setmanes a la seu de Sobirania i Justícia. Els apunts al bloc de Hugh i les seves conferències són seguides amb deler pels mitjans de comunicació anglosaxons, inclosos el New York Times, la cadena CNN i els gurús Nouriel Roubini i Paul Krugman. Concertàrem una trobada per conèixer quins escenaris preveia a curt i a mig termini per a la nostra economia. Respecte a la unitat monetària europea avançà nombroses turbulències que passarien per la caiguda de les economies més endeutades i el seu corresponent rescat. La propera podia ser Portugal. D'Espanya afirmà que ho tenia molt magre, que encara tenia infinitat de desequilibris que corregir i molts números per caure com ho havien fet Grècia i Irlanda. Un dels escenaris possibles era que Alemanya no pogués o volgués fer-se'n càrrec i es desenvolupés una zona euro a dues velocitats amb Alemanya, Holanda i Àustria a la primera i les economies mediterrànies a la segona. Imaginar Catalunya sotmesa a una situació semblant ens provocà un fort estremiment. La seva recepta és rigor i disciplina a cabassos en l'administració de les finances i, sobretot, acomplir els objectius de dèficit per guanyar la confiança dels mercats i institucions internacionals. I una suggerència que formulà amb decisió: publicar les balances fiscals en anglès perquè el món sàpiga l'abast del dèficit (espoli) fiscal a Catalunya.


Publicat en el número 15 (abril del 2011) del butlletí de Sobirania i Justícia

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats