Cerca en el blog

21 d’abril de 2011

Conversa amb Jaume Cabré




Escriptor i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010


Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947)


L'astrònoma russa L. G. Karachkina empenyé, galàxia enllà, la notorietat de l'escriptor soviètic Andrei Platonov quan l'any 1981 batejà amb el seu nom un petit planeta que acabava de descobrir. A l'altre confí d'Europa hi ha també algú altre disposat a reconèixer aquest autor, prohibit durant el règim d'Stalin i precursor de l'existencialisme, com a font d'inspiració. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, el barceloní de 63 anys, Jaume Cabré i Fabré, admet que fou després de llegir un recull de contes de Platonov que brollà del seu interior la voluntat ferma d'esdevenir un escriptor. D'aleshores ençà Cabré ha confegit una obra tan diversa com sòlida. Aplaudit per públic i crítica alhora, atorga al poder transformador de l'art la vocació escriptora de qui començà essent un lector voraç. L'amor incondicional pels mots el fa proclamar que la llengua és la seva pàtria i que, per això, vol la independència política de Catalunya. Literat parsimoniós i constant, pensador rabent, anatomitza l'ànima d'aquesta vella nació, bregada en la recerca perpètua de si mateixa.

Un bon escriptor és aquell que té molt d'ofici o aquell que té un do, un talent natural?

Sempre s'han de barrejar ambdues coses malgrat les diferències que puguin haver-hi entre gèneres. En la poesia, com en la música, es podria donar un talent natural que esclatés amb molta intensitat des de ben jove. Això també pot passar en el camp de la ciència. Els matemàtics fan els grans descobriments abans dels 30 anys i després es passen la resta de la vida intentant explicar les seves intuïcions. En canvi el novel·lista es fa a mesura que va vivint. Normalment, en aquest gènere literari, les obres que es consideren bones es donen en l'etapa madura de l'escriptor, quan ha adquirit més mestratge.

L'origen de l'escriptura és sempre la lectura? Un escriu perquè llegeix o llegeix perquè escriu?

Ni una cosa ni l'altra. En el meu cas jo sóc escriptor perquè sóc lector però no és necessari que sigui així. Et pots trobar amb escriptors que tenen força talent i, en canvi, són mals lectors en el sentit que per a ells la lectura no és una activitat que tingui excessiva importància. O que no llegeixen poesia. I si el novel·lista no llegeix poesia... malament rai!

Ens hem de disposar a cantar les absoltes al llibre en suport paper?

És ben cert que el format electrònic, l'e-book, acompanyarà el llibre en paper d'ara endavant. Però no el substituirà. Ho estem veient amb els diaris que tenen formats electrònics perquè són més econòmics però continuen amb les edicions en paper. Crec que l'eficàcia de l'objecte paper serà vigent encara durant molt de temps. Cal tenir present, però, que, sigui quin sigui el format del llibre, la feina de l'escriptor roman invariable. 

La producció literària catalana avui en dia és solvent?

Hem de comparar la producció literària catalana amb literatures de la nostra mida en termes de lectors potencials com, per exemple, la dels països bàltics, la danesa, la finesa o, fins i tot, l'eslovena que és menys nombrosa, dos milions de persones, però amb un estat propi, fet que els hi juga molt a favor. Els holandesos, els grecs, els hongaresos ja són més nombrosos, però tampoc no tants més. Nosaltres, penso, estem en relació a aquestes literatures bastant per sobre respecte a la qualitat de l'obra produïda.

I pel que fa a la tradició? És prou sòlida?

Tenim un fonament molt sòlid. La literatura catalana medieval i la de la Renaixença són brillants. Els moments d'esplendor entre els segles XIII-XV i XIX-XX són extraordinaris. I, a més, cal relativitzar el tòpic de la decadència. No ho fou tant com s'ha volgut fer creure.

En Joan Triadú qualificava el XX com a "segle d'or" de la nostra literatura.

Hi estic d'acord amb en Triadú però sense el XIX no hauria existit el XX. El XIX català fou colossal i el precedent necessari per a l'eclosió posterior. Sense Verdaguer, Oller o Guimerà no hauria hagut "segle d'or". Aquests tres autors no provenen del no-res sinó d'un moviment de fons que és la Renaixença. Oller produeix 3 o 4 novel·les immenses mentre fixa la seva atenció en el que s'està fent a França. A Guimerà, amb una capacitat de dramatúrgia fora mida, li havien d'haver atorgat el Nobel el 1904 amb Mistral però el govern espanyol pressionà perquè el rebés l'autor en llengua castellana Echegaray. Avui ningú no parla d'Echegaray, en canvi Guimerà no deixa de llegir-se i també s'estrenen musicals i es fan pel·lícules basades en les seves obres. I què es pot dir de Verdaguer? Verdaguer és llengua injectada directament a la vena!

Com pot lluitar el català en un món cada vegada més globalitzat i uniforme?

Com ho intenten fer totes les llengües que no són l'anglès, el francès, l'espanyol, l'alemany, el xinès, el rus... no més d'un vintena, les més grans. A partir d'un estat que defensi la llengua. Un estat concebut com una eina de protecció de la nostra llengua és una raó suficient per a la independència de Catalunya. Si som independents la pervivència de la llengua no queda garantida però, com a mínim, disposarem dels estris necessaris.

La Fira del Llibre de Frankfurt que se celebrà el 2007 amb la literatura catalana de convidada fou tan lluïda com polèmica. Quin ha estat el seu veritable llegat, contemplat 3 anys després, el 2010?

La Fira de Frankfurt fou polèmica només a causa d'aquells a qui convenia que ho fos, o sia, a Espanya i alguns mitjans catalans que serveixen els seus interessos. Trobo que fou un encert no cedir en el fet que era la literatura catalana la convidada i, per tant,  aquella escrita en català. Haver-se de qüestionar això és aberrant. Es gestionà tot molt bé des dels diferents àmbits organitzatius i, en concret, la tasca de l'Institut Ramon Llull fou especialment reeixida. Aquell any el número de traduccions del català a altres llengües donà un salt formidable fins als 80 llibres. D'aleshores ençà el número de traduccions anuals se situa pels volts dels 90 llibres. Una xifra que ha normalitzat la nostra literatura quant a projecció internacional.  

Què volgué dir Mercè Rodoreda amb "una novel·la són paraules"?

És una frase impagable que escriu al pròleg de "Mirall trencat". És una lliçó magistral sobre l'art d'escriure. Només l'estima i el coneixement profund de la llengua pot permetre a l'escriptor trobar les paraules adients per a expressar somnis, pors, anhels, alegries, dolors... Tots aquests sentiments i emocions que rep el lector són transmesos només per paraules. Aquesta és la matèria primera amb la qual està feta una novel·la.

Vostè ha conreat quasi de tot: narracions, novel·la, assaig, literatura infantil, teatre, fins i tot, guions per a films i sèries televisives. Amb quin gènere s'hi sent més còmode i en quin creu que ha estat la seva producció més rellevant?

Escrivint sempre m'hi sento còmode, independentment del gènere. Segurament ha estat la novel·la on més he reeixit.

Vostè es reconeix com un lector apassionat per la poesia. Però no n'ha publicada mai. N'ha escrita?

Per a mi la poesia és el gènere més important. La respecto massa per a deixar de ser-ne simplement un gran lector.

"L'ombra de l'eunuc" (1996) és una novel·la on l'arquitectura del relat intenta reproduir l'estructura del Concert per a violí i orquestra d'Alban Berg. La relació entre música i literatura es repeteix insistentment en la seva obra. Com conviuen aquestes dues arts?

En el transcurs de la història ambdues s'han relacionat contínuament. L'òpera i el lied són exemples d'aquest fet. En el cas de l'òpera és la narrativa i la música. En el cas del lied és la poesia i la música. El lligam rutlla, és productiu. El gran èxit de Schubert és crear una realitat tota nova amb la música composta per ell i la poesia escrita per un altre. La interacció funciona perquè literatura i música són arts linials que evolucionen en el temps. Bach deia que fer música és posar una nota rere l'altra. Similarment podríem dir que fer literatura és posar una paraula rere l'altra. Hi ha un procés narratiu en la música que es pot fondre en el procés narratiu de la literatura i crear quelcom d'inèdit.

"Les veus del Pamano" (2004), de moment la seva darrera novel·la, ha inspirat una minisèrie de 2 capítols que TV3 estrenà no fa gaires mesos amb un gran èxit d'audiència. Una producció televisiva o cinematogràfica de gran ressò podria canibalitzar l'obra literària original en què està inspirada?

Jo penso que són coses que sumen. Si hi ha persones que han conegut una obra literària que es diu "Guerra i pau" gràcies a una pel·lícula que es féu als anys 50, i que ara trobaríem més aviat tronada, o "Dr. Zhivago" benvingut sia. L'adaptació cinematogràfica pot crear curiositat per anar a cercar la novel·la més endavant. És un vehicle més popular però vàlid. Hi ha molta més gent que veu la televisió que no pas llegeix però el llibre perdura en el temps i anirà essent llegit progressivament. No trobo que es pugui produir una canibalització. Un altre tema és la relació entre l'obra literària i l'adaptació de l'obra al mitjà audiovisual. Aquí hi pot haver un conflicte potencial però en el meu cas els resultats han estat satisfactoris.

A vostè li agrada reproduir la sentència de Paul Valéry que diu que "un poema no s'acaba mai" i després assegura que és el que passa amb els seus llibres que tampoc no els ha acabat mai, senzillament els ha abandonat en un moment determinat. És aquesta idea de no haver culminat cap obra el que l'empeny a començar una altra i així successivament?

Segurament sí però no és només això. La insistència en l'escriptura també va lligada a un altre fenomen que és no concebre la vida sense ella. Hi tens una necessitat duradora i hi has de posar remei, què fas? doncs escriure!

El mes d'abril se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, un dels màxims guardons d'aquest país per tota una trajectòria. Les seves obres funcionen bé comercialment i s'estan traduint a moltes llengües: "Les veus del Pamano" a punt de les 13 i "Senyoria" 10. El palmarès de premis i reconeixements és extensíssim. Li queda encara alguna fita per aconseguir? Cap repte pendent?

Jo no escric per a ser traduït però si em tradueixen m'alegra molt. Jo no escric per a guanyar un premi però si això passa ho trobo collonut i ho agraeixo de tot cor. Atès que són fets que s'esdevenen però que no cerco premeditadament no m'ho prenc com a fites. El meu únic objectiu és mirar de fer-ho cada vegada millor, i amb això sí que sóc bel·ligerant. Vull que aquesta sigui la meva única raó de ser com a escriptor.

En què està treballant ara, té alguna cosa entre mans?

Una novel·la.

Ens pot avançar alguna cosa?

No, impossible (ahahahaha). 

En el discurs de recepció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el passat mes de juny afirmà "la llengua és la meva pàtria i la vull lliure. Per això vull la independència política de Catalunya". Té futur el nostre país sense independència?

Ja m'he referit abans a la necessitat d'un estat per tal que la llengua sobrevisqui. Jo li veig un futur trist a Catalunya sense independència, subjugada a una Espanya que no ens entén i que s'irrita davant de la nostra sola existència.

Creu que es pot aconseguir la independència? La independència és possible?

Sí, no tinc cap dubte. El que m'encurioseix més és saber quan es produirà. La independència de Catalunya no és només possible sinó també inevitable. Estem assistint a la caiguda dels estats-nació tal i com els havíem conegut fins ara. La globalització, la mundialització juga a favor nostre. Els estats-nació deixen pas als pobles, a noves formes que no són aquestes entitats jacobines, obren la porta a la Catalunya independent.

Com serà la Catalunya independent a més de rica i plena?

Feliç! La nostra història recent ens ha fet portar sempre l'ai al cor. Aquest neguit s'ha d'acabar. La independència durà als catalans la merescuda felicitat d'una Catalunya asserenada per la plenitud nacional.


El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats