Cerca en el blog

13 de febrer de 2016

A partir d'ara em trobaràs a:






16 de gener de 2016

Galeria de fotos Àgora "Com hem arribat fins aquí?"

Fotògrafs: Xavier Portet i Albert Bergadà








14 de gener de 2016

Temps de reflexió






Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa




Les eleccions del passat 27 de setembre configuraren una inequívoca majoria independentista al Parlament de Catalunya. En les properes hores el mandat popular es veurà reflectit en la formació d'un govern de transició un dels principals objectius del qual serà implementar una exhaustiva agenda constituent. El final del trajecte haurà de ser la convocatòria d'un referèndum de ratificació de la nova constitució que, en cas de ser aprovada per la majoria dels ciutadans catalans, culminarà de facto la construcció d'un estat independent. Els moments polítics no poden ser, doncs, més transcendents. Aquests darrers tres mesos, d'extenses i tortuoses negociacions per fer possible la investidura del president de la Generalitat, han obligat tothom a estar pendent, minut a minut, del desenvolupament immediat dels esdeveniments, impedint una mirada de més llarg abast.

A Sobirania i Justícia pensem arribat el moment de sostreure'ns del trepidant ritme del dia a dia polític i asseure'ns per reflexionar, amb serenor i a fons. El dinar Àgora "Com hem arribat fins aquí?”, que celebrarem demà divendres, 15 de gener, té per objecte trobar les claus interpretatives i, sobretot, extreure les lliçons del darrer episodi polític viscut a Catalunya. També intentarem prefigurar, tant com sigui possible, els escenaris que haurà d'encarar el país en aquesta nova etapa i quin paper haurà de jugar la societat civil organitzada. Els ponents, Salvador Cardús, professor de Sociologia a la UAB; Joan Ridao, professor de Dret Constitucional a la UB; Jordi Sànchez, president de l'ANC; i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, faran una presentació inicial per posar les principals idees sobre la taula. Tot seguit, obrirem el torn de paraula i encetarem el col·loqui. L'esdeveniment compta amb l'adhesió de l'assemblea territorial del Barcelonès de l'ANC i l'assistència de l'eurodiputat Ramon Tremosa.




22 de desembre de 2015

Els millors desitjos pel Nadal i el 2016!




Boira matinal a Sils (La Selva, Girona)



[170]
-Digues, foll, has diners?
Respòs: -He amat.
-Has viles ni castells ni ciutats, comdats ni dugats?
Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs,
languiments, qui són mellors que emperis ni regnats.



Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316) "Llibre d'amic e amat" dins de Blanquerna, 1276-1278

19 de desembre de 2015

Set anys de la fundació de Sobirania i Justícia



Primer logo i lema de Sobirania i Justícia el 2009



Ahir féu justament set anys de la publicació, el 18 de desembre de 2008, de l'escrit “Missatge en defensa de la independència de Catalunya” (1) que acabà esdevenint manifest fundacional i moment zero de Sobirania i Justícia. D'aleshores ençà el país ha experimentat una transformació política de gran calat. En els moments d'escriure aquestes ratlles l'independentisme disposa d'una majoria absoluta al Parlament de Catalunya obtinguda en les recents eleccions del 27 de setembre. La victòria de les forces polítiques amb un programa independentista, Junts pel Sí i la CUP, ha estat clara i inapel·lable en uns comicis on ha votat el 77,4% del cos electoral i que, per tant, mostren una radiografia nítida, i extremadament detallada, de les preferències polítiques dels catalans. Més de dos milions de simpatitzants independentistes, altament mobilitzats i disposats a mantenir la flama tant sí com no, constitueixen avui el segment polític majoritari amb un 48% dels vots, seguits a molta distància pels que opten per la preservació de l'statu quo (39%), o els que reivindiquen la celebració d'un referèndum sense decantar-se pel "sí" o pel "no" (11%).

Quan els fundadors de Sobirania i Justícia constituírem l'associació declarar-se públicament favorable a la independència podia resultar estigmatitzant. El corrent sociopolític central català, per bé que amarat d'un catalanisme robust, considerava aleshores la independència un projecte de tarannà utòpic, és a dir impossible de materialitzar, gens assenyat, i amb escassa capacitat per congriar majories socials al seu redós. D'aquí que decidíssim usar la frase, extreta del nostre manifest, “la independència és necessària i és possible” perquè esdevingués l'eslògan identificador de l'entitat. Malgrat que per aquestes dates ja existia una remor sorda i continuada a resultes de l'humiliant procés d'elaboració i promulgació de l'Estatut del 2006, els centres de decisió política i econòmica més influents del país ho fiaven tot, encara, a una potencial millora en el finançament autonòmic. I així va ser fins que, quatre anys després, l'Onze de Setembre de 2012 una manifestació gegantina féu girar, una vegada per totes, la truita. No és gens estrany que els membres més joves de la nostra associació, que viuen el seu independentisme amb tota naturalitat, pensin que els no tan joves exagerem en recordar amb angúnia l'expressió “sortir de l'armari", usada aleshores amb freqüència quan algú, amb una certa projecció social, gosava “confessar” públicament la seva adscripció independentista (2). Se'n fan creus, és clar.

Durant aquests set anys s'han esdevingut moltes coses, tant a Catalunya com al si de Sobirania i Justícia. La majoria bones. Són incomptables els moments dignes de memòria i valuoses les lliçons apreses enmig de persones excepcionals i d'ideologia diversa. Hi ha, però, el nom d'una que, per damunt de les altres, recordo amb especial afecte: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista eminent, i també president d'honor de Sobirania i Justícia fins al seu decés, succeït ara fa poc més d'un any.

Ens havíem presentat públicament el maig del 2009 en un acte a l'Ateneu Barcelonès que, com resta palès a l'hemeroteca, suscità molt d'enrenou i ressò mediàtic (3) i (4). Uns mesos després, el 27 de novembre, en el mateix auditori retérem homenatge al nostre president d'honor. El sociòleg i referent cívic Salvador Cardús pronuncià la conferència “Tenim país, volem futur”. Tot seguit, prengué la paraula el doctor Badia. El seu discurs, erudit però expressat amb un llenguatge planer i didàctic, delectà als assistents que omplien de gom a gom la sala d'actes de l'Ateneu. Usà paraules bellíssimes i precises, mercès, com és ben sabut, a un coneixement pregon del lèxic català. Brillà pel seu humanisme i estima envers la llengua, però, sobretot, mostrà una enorme confiança en l'avenir del país. De sobte, en el tram final de la seva al·locució, etzibà: “I ara diré aquest mot màgic, i immediatament vosaltres el repetireu tots amb mi. Tots el sabeu, si no no serieu aquí”. La perplexitat s'apoderà de la sala. Quin era aquest mot màgic al que es referia en Badia i Margarit? “Començo de moment jo sol i dic: IN-DE-PEN-DÈN-CI-A. I ara us hi afegiu tots amb mi...”. El públic, resolut, responent amb una sola veu a la demanda de l'orador, clamà: “IN-DE-PEN-DÈN-CI-A, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A(5).

Ara com ara aquests fets poden semblar d'allò més corrents, però estic en condicions d'assegurar que llavors, eren del tot inusitats. Només cal recordar que en aquells moments l'entitat més activa, la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD), liderada per Elisenda Romeu (presidenta) i Carme Forcadell (vicepresidenta), bressol de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), no era ni de bon tros una entitat explícitament independentista. Sortosament l'acte s'enregistrà. Hi ha, doncs, testimoniatge audiovisual. El llegat del professor Badia i Margarit és superb en molts ordres: el filològic, el lingüístic, l'acadèmic. A Sobirania i Justícia el recordem, a més, per haver estat exemple d'insubornable catalanitat, viscuda tothora amb serenor, però radicalment exempta de disfresses o pal·liatius.


(1) - Missatge en defensa de la independència de Catalunya - Sobirania i Justícia - 18 de desembre de 2008
(2) - Els exconsellers de Pujol surten de l'armari - Tian Riba, El Punt Avui, 18/05/2009
(4) - L'expresident Pujol es desmarca de l'associació Sobirania i Justícia - Notícies CCMA, 19/05/2009
(5) - Antoni Maria Badia i Margarit clou un acte de Sobirania i Justícia del 2009 clamant a la "independència" - ARA - 16/11/2014




21 de novembre de 2015

Cobertura dels mitjans "Fer empresa i fer país"





D'esquerra a dreta: Albert Codinas, Albert Pont, David Poudevida, Pere Torres, Antoni Abad,
Isabel-Helena Martí, Andreu Mas-Colell, David Ros, Francesc Sànchez Benas i Ramon Valimañas




             Quan la Cecot fa d'antídot a l'hostilitat empresarial contra el procés
             Josep Casulleras, VilaWeb, 21/11/2015

             Crida del Cercle d'Economia a "corregir" el rumb polític aprovat pel Parlament
             Benito Badrinas, El Punt Avui, 21/11/2015

             Abad es deixa estimar pel sobiranisme i treu ferro a la polèmica amb Foment
             Pere Gendrau, Nació Digital, 20/11/2015

             Esperant un estat "business-oriented" (que depèn de la CUP) 
             Joan Rusiñol, ARA, 20/11/2015

             La independència no espanta les empreses
             ACN, Directe!cat, 20/11/2015

             Abad (CECOT) pide a Fomento hacer autocrítica y fomentar el diálogo interno a favor de la unidad 
             Europa Press, La Vanguardia, 20/11/2015
           
             La Generalitat denunciará al Gobierno si las condiciones del FLA son políticas
             Europa Press, El Mundo Catalunya, 20/11/2015

             El Govern denunciará al Gobierno si las condiciones del FLA incluyen "criterios políticos"
             Europa Press, Expansión, 20/11/2015

             El Govern niega deslocalización de empresas catalanas por el proceso soberanista 
             Mercado Financiero, Europa Press, 20/11/2015

             El presidente de la patronal díscola de Foment se abraza a Forcadell 
             Xavier Alegret, Economía Digital, 17/11/2015






Notícies Canal 3/24 (TV3)



18 de novembre de 2015

Fer empresa i fer país






Cartell dissenyat per Xavier Grabulosa 




El molt remarcable esperit empresarial català no només està íntimament lligat a l'existència d'una llarga tradició industrial i d'una societat civil dinàmica sinó que també, d'alguna forma, és part indestriable de l'imaginari mític nacional. D'aquí, potser, l'expressió comunament usada "Fer empresa i fer país". No són gaires les regions europees que com Catalunya experimentaren les dues grans revolucions econòmiques, primer la urbana i comercial a l'Edat Mitjana, i després la industrial durant la segona meitat del segle 19. Les reduïdes dimensions del mercat interior han empès sempre el nostre país a obrir-se al món i avui, malgrat els enormes costos que suposa el malgirbat encaix polític amb Espanya, aporta al conjunt estatal, amb només un 16% de la població, un 19% del PIB i més d'un 25% de les exportacions.

Amb la intenció de debilitar el procés sobiranista impulsat per amplis sectors de la societat catalana, els portaveus àulics de l'estratègia de la por adverteixen del risc d'una caiguda dràstica de l'activitat econòmica. Les dades, però, desmenteixen, una vegada rere l'altra, la versemblança d'aquest futur advers que anuncien amb sobreactuada vehemència. Ara fa justament una setmana l'Institut Nacional d'Estadística (INE) donà a conèixer els resultats per comunitats autònomes de l'estadística de societats mercantils corresponent al mes de setembre de 2015 (1). De les 6.444 empreses creades a l'Estat espanyol aquest mes, 1.072 (16,6%) són catalanes, un 4,7% més que l'any anterior. Per l'altra banda, de les 1.269 empreses dissoltes arreu l'Estat només 102 (8%) eren catalanes, un 22% menys que al setembre de 2014. El teixit empresarial català no tan sols es mostra resistent enmig d'aquests durs anys de crisi econòmica sinó també predisposat a enfilar el camí d'una nova expansió. 

Les dades que registren les exportacions catalanes són magnífiques i encoratjadores. Les nostres empreses han venut als mercats exteriors un 7,2% més durant el primer semestre de 2015 arribant quasi als 32 mil milions d'euros, quantia mai consignada amb anterioritat (2). Les exportacions catalanes superen, com esmentàvem abans, el 25% del total estatal; són superiors a les del País Valencià i la Comunitat de Madrid juntes, i s'erigeixen com la principal palanca de recuperació econòmica. Una altra xifra demolidora per les profecies malastrugues és la de les inversions estrangeres a Catalunya que durant el segon trimestre del 2015 experimentaren un increment interanual, ni més ni menys, que del 422% (3).

És en sintonia amb aquest tradicional vigor econòmic que, primer els gremis i després les patronals, han jugat històricament un paper important en les estructures d'interrelació i contrapès entre els diferents agents socials a Catalunya. L'intens debat sobre la renovació política i institucional que acompanya la fundació d'un nou país ocupa ara mateix, encara que no sempre de forma desacomplexada i explícita, l'agenda de les entitats empresarials. En aquest context algunes veus consideren arribat el moment d'una modernització a fons. La vallesana CECOT n'és una d'elles.

La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), que representa a vuit mil empresaris, la més gran de les organitzacions que constitueixen Foment del Treball, és una de les trenta entitats signants i adherides al Manifest del Far en defensa del Dret a Decidir del poble de Catalunya (4). A més el seu president, Antoni Abad, reclama un procés de regeneració democràtica que comporti canvis profunds en el sistema de governança d'aquests organismes. La resistència al canvi generacional, l'extremisme en els desequilibris de gènere, la crisi de representativitat, la transparència, la participació en els mecanismes de decisió interns, l'impuls a la internacionalització són només algunes de les qüestions que precisen una enèrgica sacsejada. En parlarem de tot plegat, divendres, 20 de novembre, en el proper dinar Àgora de Sobirania i Justícia. 

L'esdeveniment comptarà amb l'assistència del conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i del secretari d'Empresa i Competitivitat del Departament d'Empresa i Ocupació del Govern de Catalunya, Pere Torres. A més a més, s'hi han adherit cinc rellevants entitats sobiranistes en l'àmbit econòmico-empresarial els màxims representants de les quals ens acompanyaran també en aquesta ocasió: Fòrum Empresarial Creiem En Catalunya, Cercle Català de Negocis, Fundació Catalunya Estat i les sectorials d'Empresa i d'Economia de l'ANC.



       Instituto Nacional de Estadística - 11/11/2015
       Ministerio de Economia y Competitividad - juny de 2015
       Institut d'Estadística de Catalunya - 23/09/2015
       CECOT - 9/05/2014



El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State

El debat sobre la creació d'un Estat independent - The debate on building an independent State
Prem sobre la imatge per veure totes les entrades de les quatre edicions - Click on the image to see all the entries of the four editions

Subscriu-te per rebre les novetats